L’oposició grenlandesa guanya les eleccions i dificulta l’execució d’un gran projecte miner

El partit d’esquerres Inuit Ataqatigiit (IA) va mostrar la seva oposició a un projecte d’extracció de terres rares després de guanyar les eleccions parlamentaries grenlandeses amb quasi un 40% dels vots superant al partit socialdemòcrata, el qual va guanyar les darreres eleccions el passat 2018.

Els resultats de les eleccions del passat dimarts sis d’abril fan perillar el projecte miner de Kvanefjeld, al sud de l’illa àrtica i, conseqüentment, mostren un posicionament clar sobre el futur de projectes d’aquesta mena en els territoris del territori autònom de la Corona danesa.

El partit IA guanyà un 37% dels vots en comparació amb els seu 27% de les anterior eleccions sobrepassant al partit socialdemòcrata Siumut, el qual ha quedat amb un 29% de vots. Aquest ha estat el partit governant quasi de forma ininterrompuda des del 1979 —any en que s’establí el parlament autònom— i ha estat a favor d’aquests projectes miners que companyies estrangeres volien establir a l’illa.

Encara que no es mostra completament oposat a la mineria, IA té un important focus en el medi ambient. El partit ha fet campanya per a aturar el projecte de Kvanefjeld que, a més de terres rares com el neodimi, emprat en la construcció de turbines eòliques, cotxes elèctrics i avions de combat, també es pretén extreure urani.

El líder del partit, Mute Egende, afirmà en una entrevista amb l’emisora danesa DR que el projecte no seguiria endavant.

Mentre que una bona part de la població grenlandesa veu en el projecte miner una sobirania econòmica que els permetria fer viable la seva independència (el partit IA n’és partidari), el projecte miner de Kvanefjeld s’ha trobat amb una forta oposició que l’han convertit en un tema d’intens debat tant dins del govern com entre la població degut al seu impacte mediambiental.

L’illa de 56 000 habitants, la qual va rebre una oferta de compra per part de l’expresident dels EUA Donald Trump al 2019, presenta gran autonomia des del 1979 i fou reforçada després d’un referèndum al 2008.

Egede i IA seran els primers a provar de formar un nou govern, probablement amb Naleraq, un altre partit pro-independència que també s’oposa al projecte miner que l’empresa Greenland Minerals, una firma australiana, va proposar per a la regió. L’empresa ja ha gastat més de 84 milions d’euros preparant la mina amb col·laboració amb una empresa xinesa.