Així serà la Llei de Canvi Climàtic espanyola

Després de dos anys de tràmits i molts d’anys demanant-la, la llei de Canvi Climàtic ha estat aprovada pel Congrés dels Diputats, d’on passarà al Senat per a ser ratificada i aprovada de forma definitiva. En un marc general, la llei fixa que Espanya haurà de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle un mínim d’un 23% al 2030 enfront als nivells de 1990, mentre que l’objectiu general de la Unió Europea és del 55% per aquest any i la neutralitat d’emissions l’any 2050. En una darrera modificació, el govern afirmà que revisaran aquest objectiu al 2023 i donat que la llei només possibilita canviar els objectius per uns majors, és possible que aquesta xifra vagi augmentant. A més, la llei inclou mesures concretes per a impulsar les renovables, els mitjans de transports d’emissions zero, l’aturada de les prospeccions petrolíferes, l’aturada de la mineria d’urani i mesures per a fer arribar els fons europeus a projectes d’economia verda.

Tot i això, mentre que alguns veuen positivament la llei, col·lectius i partits han mostrat la seva oposició degut a que no fa referència a sectors com l’aviació, l’agricultura i la indústria, la descarbonització dels quals és una passa important en la reducció d’emissions.

Durant les darreres setmanes, la Comissió de Transició Ecològica del Congrés ha estat votant les diferents esmenes que tots els partits havien aportat a la llei a porta tancada. Amb la darrera votació feta el passat dijous i amb el vot a favor de PSOE, Unidas Podemos, ERC, PNB, Teruel Existe, Ciudadanos i Bildu, l’abstenció del PP i Más País i el vot en contra de Vox, la llei ha sortit endavant després que la Comissió feu una votació final.

A més de les reduccions d’emissions, la llei estableix que al 2050 el 100% de la electricitat produïda arreu del país s’haurà de generar mitjançant fonts renovables —eòlica, solar…— i al 2030, aquest percentatge s’haurà de situar al 74% una xifra que ha augmentat en quatre punts des de la seva arribada al Congrés. Si calculam el pes d’aquesta reducció en proporció a tota l’energia que s’empra arreu del país incloent els transports o processos industrials, la proporció d’energia d’origen renovable és del 42%. A més, la llei proposa una reducció de l’energia primària del 39,5%, és a dir, millorar l’eficiència amb què empram l’electricitat.

Per a la transformació del sistema energètic, la el text defineix les propostes dins del marc de la descarbonització, descentralització i digitalització. Durant els sis primers mesos després de l’entrada en vigor de la llei, el Govern espanyol haurà de posar en marxa un Pla de Rehabilitació d’Habitatges i Renovació Urbana per tal de millorar el parc d’habitatges i així complir amb els indicadors d’eficiència energètica establerts al Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC).

A més a més, les distintes administracions públiques hauran d’establir incentius per a impulsar les energies renovables, l’autoconsum, les instal·lacions fotovoltaiques i la calefacció i refrigeració d’emissions zero.

Totes aquestes mesures, sumades a la integració de les renovables a la xarxa elèctrica nacional s’han de dur a terme “de manera compatible amb la conservació del patrimoni natural i l’adequada ordenació territorial”.

Les principals associacions ecologistes insisteixen a considerar com insuficients les metes que recull la llei, ja que segons Nacions Unides, és s’han de reduir les emissions un 7,6% cada any fins al 2030, cosa que implica arribar al 55% de reducció d’emissions, tal com recull la proposta europea. A més, afirmen que cal arribar a l’objectiu de zero emissions deu anys abans, tant per a reduir els impactes del canvi climàtic i evitar sobrepassar els 1,5 ºC d’escalfament com per equitat amb els països en vies de desenvolupament.

Veto a l’extracció d’hidrocarburs i urani

A partir de l’entrada en vigor de la Llei, es prohibiran noves exploracions i projectes d’extracció d’hidrocarburs a Espanya, tant a nivell terrestre com marítim, amb la prohibició explicita de les tècniques de fractura hidràulica —més conegut com fraking—  per a l’extracció de petroli i gas natural, l’explotació dels quals no és un sector estratègic de l’economia espanyola. L’extracció de carbó també patirà el mateix destí. A més, entre les esmenes que s’han incorporat al text s’ha afegit la prohibició de la mineria radioactiva, amb l’urani com a principal mineral afectat. Quant a les actuals concessions d’explotació d’hidrocarburs, aquestes no es podran prorrogar més enllà del 2042.

Actualment, trobam el cas de l’empresa australiana Berkeley i la seva sol·licitud d’extracció a Retortillo, a Salamanca. Durant les intervencions de la companyia durant la tramitació afirmaren que donat que la seva sol·licitud ja ha estat presentada es podrà donar-li la concessió. Actualment, el Consell de Seguretat Nacional, depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO) està estudiant la possible concessió. En cas que es rebutgi finalitzaria la mineria radioactiva a nivell estatal.

La llei també fixarà la necessitat d’elaborar un estudi dos anys després de l’entrada en vigor de la llei per a que les diferents administracions públiques deixin de participar en empreses que es dediquin a l’extracció de combustibles fòssils.

Després d’una negociació d’última hora entre el govern i el PNB, es fomentaran els gasos renovables com el biogàs, el biometà i l’hidrogen, cosa que no ha estat benvinguda des dels col·lectius ecologistes.

Mobilitat i qualitat de l’aire.

El text aprovat per la majoria de partits de l’hemicicle fixa en les disposicions addicionals la obligació d’aprovar una Llei de Mobilitat Sostenible, en la qual el govern està treballant actualment.  A més, la llei obligarà als municipis de més de 50 000 habitants a tenir una zona de baixes emissions abans de 2024 i mesures per al foment de la mobilitat elèctrica i el transport públic. Durant la votació d’esmenes també s’ha inclòs una clàusula per a que aquests municipis puguin garantir uns nivells més baixos d’emissions a les zones properes als centres escolars i sanitaris i en una negociació amb ERC, s’ha aprovat que els pobles de més de 20 000 habitants que superin el límit d’emissions també hauran de crear-ne una. A més, fruit de la polèmica arran la modificació de Madrid Central, es limitaran les competències dels ajuntaments quant a revertir aquestes zones, que hauran de comptar amb un informe favorable de l’òrgan autonòmic.


Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.


A més a més, es dona data de caducitat als cotxes de combustió interna. Per tal que l’any 2050 tots els turismes i vehicles comercials lleugers estiguin lliures d’emissions tal com marca la llei, a partir del 2040 no es podran vendre vehicles que emetin diòxid de carboni sempre i quant no estiguin dedicat a usos comercials. Això ve acompanyat d’obligacions per a que les benzineres col·loquin punts de recàrrega de cotxes elèctrics, a més de facilitar que s’instal·lin aquests punts a edificis. Per exemple, tot edifici no residencial amb més de vint places d’aparcament estarà obligat a tenir un punt de recàrrega. Per a facilitar la càrrega, el MITECO crearà una llista de tots els punts de recàrrega a nivell nacional a disposició de la població.

Quant al transport per tren, el govern en fomentarà l’ús tant per a passatgers com per a transportar mercaderies a més de tres-cents quilòmetres de distància.

Adaptació climàtica i biodiversitat

El text que s’ha aprovat presenta alguns articles que fan referència a l’adaptació, entre els quals trobam la creació d’un Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic cada cinc anys, el qual haurà avaluar els impactes previsibles, escenaris i la vulnerabilitat en què es troben sistemes naturals, territoris, poblacions i sectors socioeconòmics.

Després d’intenses negociacions i les pressions dels diferents organismes ecologistes, la llei inclou un apartat en què es minimitzarà l’impacte que la instal·lació de parcs eòlics i fotovoltaics pugui tenir sobre la biodiversitat. Per altra banda, el govern haurà de presentar una estratègia de conservació i restauració d’ecosistemes especialment sensibles als efectes del canvi climàtic.

Model econòmic

En aquest àmbit, la llei preveu que grans empreses, entitats financeres i empreses d’assegurances elaborin informes sobre els riscs per a la seva activitat de la “transició cap a una economia sostenible i les mesures que s’adoptin per a fer front a aquests riscs”.

A més, el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions hauran d’elaborar de manera biennal un informe conjunt sobre el grau d’alineament del sector de les finances amb les metes de l’Acord de París i les establertes per la Unió Europea, així com l’avaluació del risc per al sistema. Els operadors estatals del sistema elèctric i de gas també hauran de realitzar un informe similar. Finalment, les disposicions addicionals afirmen que es realitzarà una reforma del sistema elèctric en un termini de 12 mesos després de l’aprovació de la llei.

Educació, comitè d’experts i assemblees ciutadanes

La llei aprovada pel Congrés fixa la obligació del govern de revisar el “tractament del canvi climàtic i la sostenibilitat dins del currículum bàsic de l’ensenyament que formen part del Sistema Educatiu de manera transversal”. A més, el govern haurà de promoure el tractament del canvi climàtic dins del currículum dels diferents graus universitaris oficials que s’ofereixen arreu del país.

Amb l’aprovació de la llei, es crearà un “comitè d’experts de canvi climàtic i transició energètica” que avaluarà i farà recomanacions sobre les polítiques que el govern dugui a terme. A més, elaboraran un informe anual que haurà de ser debatut al Congrés.

Un cop entri en vigor després de la ratificació pel Senat, es posarà en marxa una assemblea ciutadana pel clima similar a la francesa que tendrà com a objectiu augmentar la implicació de la societat enfront a canvi climàtic. A diferència d’altres països, es preveu que aquesta assemblea es reuneixi de forma virtual.

Imatge de portada: CC BY 2.0/Flickr/Roy Luck

2 respostes a “Així serà la Llei de Canvi Climàtic espanyola

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s