El Tribunal Suprem d’Indonèsia ha rebutjat l’apel·lació final d’una companyia de carbó després que el ministeri d’energia i mines perdés un cas contra l’ONG indonèsia Walhi, tres anys enrere.
La companyia, PT Mantimin Coal Mining (MCM), va rebre un permís per a operar a la província de Kalimantan del Sud sense haver obtingut un permís mediambiental, cosa que l’ONG ecologista ha aconseguit demostrar que era il·legal.
Després d’aquesta sentència, Walhi ha demanat al govern que apliqui les mesures necessàries, a més de demanar al president, Joko Widodo, que avaluï la problemàtica dels permisos a la província. Unes restriccions laxes han caracteritzat la mineria a la zona, una inundació lligada al mal funcionament de mines operatives i abandonades ha assolat la regió.
Els ecologistes de la província han sortit victoriosos després de tres anys de batalles legals contra una companyia que planejava desplaçar milers de persones i minar zones muntanyoses que actualment són part d’una zona selvàtica.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
El director provincial de l’organització Walhi mostrà el seu optimisme en una discussió online. “Aquesta és una bona notícia enmig del desastre ecològic que s’està produint al sud de Kalimantan. La gent de la província esperava aquesta decisió després de passar pel procés de denúncia per tribunals inferiors dos pics sense èxit. Finalment, la veu de la gent es va sentir i nosaltres guanyarem.”
La organització va presentar la denúncia al febrer del 2018 contra MCM i l’exministre de mineria, Ignasius Jonan. El permís d’operacions que els donava control de 5 908 hectàrees de terres a les Muntanyes Meratus es va donar al desembre de 2017.
Altres permisos similars de la mateixa empresa es varen donar a la vegada, cap d’ells amb un informe mediambiental sobre els seus impactes a l’àrea. Si bé MCM no havia començat la producció, veïns de la zona afirmaren haver rebut ofertes per a la compra de terrenys.
La província, situada al sud de Borneo, ha sofert gran degradació en les darreres dècades, amb l’aparició dels cultius d’oli de palma i noves zones de silvicultura i mineria. Fou el fet que el tribunal considerà que els turons propers a la cadena muntanyosa necessitaven protecció el que aturà l’acció minera. La gent local temia que l’aparició de la indústria minera pogués suposar la desaparició dels recursos hídrica de la zona, contaminant les aigües i aturant les vies d’absorció d’aigua, cosa que podria incrementar el risc d’inundació.
A principis de gener, un total de 24 persones moriren i més de 100 000 foren desplaçades de les seves llars quan intenses inundacions varen assolar la regió. Els ecologistes afirmaven que fou degut a la degradació i desaparició dels boscos per a fer prospeccions mineres i xones de cultiu d’oli de palma que el sòl va perdre la seva capacitat d’absorció. La policia indonèsia està investigant els fets.
Segons l’entitat ecologista Walhi, un total de 3,7 milions d’hectàrees de la província (prop d’un 50% de la seva àrea) forma part de complexos miners i plantacions de fusta i oli de palma, amb la mineria de carbó com a primer ocupant de la regió. A més, el director nacional de la organització, Nur Hidayati, afirmà en al diari Mongabay que els permisos miners, aprovats pel govern central, contradeien els plans que el govern local havia proposat per l’àrea. Una nova llei aprovada a nivell nacional per a “crear llocs de treball”, ha reduït el poder que tenen els governs locals damunt dels seus boscos, llei que segons el director nacional “dona una flexibilitat immensa a les companyies mineres”.
El govern i parlament del districte s’oposaven a aquesta nova explotació i fins i tot varen enviar una carta al ministeri de mines per a que revoquessin els permisos a l’empresa minera.
Mónverd 
Deixa un comentari