La imatge d’un camp ple de milers de plaques solars o de teulades folrades d’aquestes ha entrat amb força dins de l’imaginari col·lectiu. Basta que ens parlin d’energia solar i aquestes dues visions se’ns apareixen del no-res, en certa mesura condicionant què és l’energia solar i com es pot aprofitar. Però que passaria si poguéssim instal·lar panells solar a la teulada d’un cotxe elèctrica, en una tenda da campanya o inclús dins de les mateixes finestres d’un edifici? I si poguessis desenrotllar una placa solar i emprar-la a qualsevol lloc? Aquestes són algunes de les aplicacions que una tecnologia relativament nova (com a mínim si la comparam amb les tradicionals plaques fotovoltaiques) podria donar-nos, les cel·les solars orgàniques (OSCs en les seves sigles en anglès).
Les OSCs converteixen l’energia solar en electricitat de la mateixa manera que ho fan les plaques fetes amb silici, però les seves propietats les fan més versàtils que les plaques convencionals. Les cel·les orgàniques, a diferència de les tradicionals, són lleugeres, flexibles i es poden fer semitransparents o inclòs de varis colors. Aquestes qualitats ofereixen algunes aplicacions comercials per usos en què el pes és un fort condicionant, pel que serien molt útils en el cas de l’automoció, crear cel·les integrades dins els edificis preservant l’estètica i col·locant-les a la seva posició més òptima o fins i tot es podrien afegir a tèxtils i a roba.
Encara que es necessita una major investigació i més doblers per a apropar les OSCs a la viabilitat comercial, la majoria d’experts afirmen que aquestes tendran una tasca important en el futur. Els investigadors afirmaren que aquestes no substituiran les plaques tradicionals, ni tan sols competiran pel mateix mercat. “No hem d’esperar veure grans camps de plaques orgàniques, com aquells que generen gigawatts de potència a les granges de plaques de silici” afirmà Seth Marder a la revista científica Ensia, professor de química a la Georgia Tech. Mentre que les plaques tradicionals són òptimes per proveir grans quantitats d’energia, les OSCs tenen una altra sèrie de punts forts que les fan atractives per gran quantitat d’aplicacions.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
Unes de les característiques més importants d’aquesta tecnologia són la seva flexibilitat i la seva poca gruixa. Mentre que la cel·la solar tradicional té la gruixa d’un cabell (la part que capta la llum), la majoria d’orgàniques són unes mil vegades més primes. Això sumat a la seva gran flexibilitat, permet que es puguin instal·lar a superfícies corbes o a materials que s’han de moure. Per exemple, ja s’ha prova d’instal·lar-ne al teixit de tendes de campanya, motxilles i roba. Si bé la majoria d’aquests productes es troben en desenvolupament i no suposen un mercat molt ampli ni tampoc una solució a cap gran problema, sí que mostren la creativitat que es pot donar emprant aquestes tecnologies. Amb les OSCs, les possibilitats per a col·locar plaques solars han deixat de banda els camps i les teulades per conquerir cada aspecte de la vida quotidiana.
Les plaques orgàniques també es poden fer transparents, translúcides i de varis colors, pel que els seus usos en arquitectura poden ser molt amplis. Per exemple, podrien instal·lar-se plaques transparents a les finestres i inclòs alguns científics s’atreveixen a dir que podrien ser instal·lades a les teulades dels cotxes elèctrics, encara que no podrien carregar el cotxe en la seva totalitat i només servir d’ajuda.
Un altre fet que ens fa pensa que aquesta tecnologia podria arribar a comercialitzar-se són els costs de fabricació. Encara que en els darrers anys el cost d’una placa tradicional s’ha reduït considerablement, les OSCs requereixen manco energia i menys processos que no les de silici. De fet, s’espera que crear-les no sigui molt diferent a com s’imprimeix un diari. Per aquest motiu, les plaques orgàniques tarden manco en recuperar la inversió energètica que es fa per a crear-les.
Si bé trobam el primer prototip de cel·la solar al 1958, no fou fins a l’auge de la tecnologia OLED que aquestes varen començar a investigar-se més a fons. Però què tenen a veure amb aquesta tecnologia que s’empra en pantalles? La tecnologia OLED (díodes emissors de llum orgànics) empra una capa de molècules orgàniques que emeten llum quan se’ls aplica un corrent elèctric. Les OSCs són el mateix però al contrari, la capa de molècules orgàniques generen electricitat quan s’exposen a la llum solar.
Tot i que les OSCs pareixen una panacea, encara queda molta feina abans que puguin ser comercialitzades. Un dels principals problemes que presenta són els dissolvents que s’empren durant el procés de producció. La majoria de cel·les orgàniques es creen mitjançant dissolvents clorats, els quals són perjudicials pel medi ambient i per la salut. La investigació que s’ha fet fins ara s’ha centrat en millorar la seva eficiència, però caldrà també cercar altres mètodes manco perillosos que puguin fer que aquesta tecnologia sigui viable.
Una altra barrera que trobam és la diferència a l’eficiència entre les cel·les individuals testades en condicions ideals a laboratoris i l’eficiència que s’ha observat en instal·lacions de varis mòduls. Si bé les cel·les individuals una eficiència alta, quan es munten en mòduls majors necessita més connexions elèctriques que fan que la seva producció minvi. Tot i això, s’espera que aquestes disparitats puguin anar reduint-se amb més investigació, tal i com passà amb les plaques solars tradicionals.
Imatge de portada: CC BY-NC-ND 4.0/Mapping Ignorance
Mónverd 
Deixa un comentari