10 000 milions d’euros més tard, la banca espanyola posa data de caducitat a les inversions en carbó

El banc Santander i el BBVA han fixat l’any 2030 com a final del seu finançament a la indústria del carbó i l’energia produïda amb aquest combustible fòssil. Tot i això, els bancs espanyols encara tenen coses a fer quant als seus compromisos climàtics, segons analitzen varies ONGs mediambientals.

La banca sempre ha estat un sector amb forts lligams amb els combustibles fòssils. Emperò, en els darrers anys la cosa ha anat canviant. Amb una població cada cop més conscienciada i que valora les inversions que fan els seus bancs, els posicionaments dels grans inversors sumada a la pressió dels supervisors ha fet que els bancs vulguin reduir la seva presència als sectors fòssils més contaminants amb la intenció de millorar la imatge i començar la transició inevitable cap a altres sectors energètics els recursos dels quals no s’exhaureixin.

Una prova d’aquest canvi són els anuncis que els darrers dies han fet els bancs de Santander i BBVA, les quals són les institucions financeres estatals amb major projecció internacional. Ambdues empreses han posat data final al finançament de les empreses de producció energètica amb carbó o l’extracció de combustibles fòssils: 2030.

Aquests anuncis arriben en un moment en què el supervisor bancari europeu, l’EBA, ha anunciat una major vigilància damunt dels bancs i les seves inversions amb efectes climàtics. Això ve amb el suport d’un primer test d’estrès a la banca europea al 2022, amb la concreció de què són els riscs climàtics i la proposta de l’EBA que els bancs hagin d’informar del pes que tenen els actius ‘verds’ en el total del balanç de la corporació.


Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.


Fins ara, els bancs havien avançat cap a la sostenibilitat per altres camins: tenir una activitat pròpia d’emissions zero o l’emissió de bons verds, lligats expressament a projectes sostenibles a nivell mediambiental i que han augmentat exponencialment en els darrers anys, amb els projectes de renovables cada vegada més rentables.  L’únic que quedava pendent eren els compromisos en relació al finançament a la indústria dels combustibles fòssils, un acte amb un impacte molt major dins de pròpia institució financera i que necessita uns esforços molt majors per part de les entitats.

La transparència sobre l’impacte dels bancs en aquests sectors és una cosa que fa temps que es demana des d’institucions internacionals com el Banc Central Europeu i l’FSB, organisme que aglutina els bancs centrals de les principals economies del món, en concordança amb la proposta de l’EBA als bancs europeus.

Aquest comunicat té un potent impacte a les inversions espanyoles a la indústria del carbó, l’impacte de les quals només podem conèixer per les investigacions que duen a terme ONGs a nivell internacional. Una d’elles, la Global Coal Exist List, la qual analitza els principals inversors en la indústria fòssil, entre les quals trobam bancs espanyos. Segons aquest estudi, la banca espanyola a finançat amb, com a mínim, uns 10 000 milions d’euros tan sols des de l’octubre del 2018 i el mateix mes del passat 2020 —els crèdits que es troben actius a dia d’avui són majors si contabilitzam els que es signaren abans d’aquesta data. A això s’han de sumar les participacions dels bancs a les gestores d’inversió, així com els bons de deute que tenen aquestes empreses. Segons aquesta llista publicada per l’ONG Urgewald, la suma arribaria als quasi 14 000 milions de dòlars (aproximadament 11 700 milions d’euros). Són el BBVA i el Santander qui encapçalen la llista.

Una de les altres organitzacions que han participat a l’informe, Reclaim Finance, té una eina per a mesurar les polítiques de la banca europea i les seves inversions en carbó, la Coal Policy Tool. De les quasi cinc-centes entitats que estudia, en trobam vàries d’espanyoles. Aquesta web mesura cinc variables: l’exclusió del finançament de mines i plantes de carbó, l’exclusió a empreses depenent del pes que té el carbó en les seves activitats, l’eliminació d’empreses com clients que tenguin un ús més intensiu del carbó i, finalment, deixar de finançar la indústria del carbó.

L’anàlisi deixa molt a desitjar per a la banca espanyola, més encara si la comparam amb la de països veïns com França.

Dades de Coal Policy

En la línia d’aquestes variables, foren els grups financers Santander i BBVA qui prengué accions durant la darrera setmana. El banc presidit per Ana Botín va fixar els seus “primers objectius de descarbonització” el passat 26 de febrer, quan feren pública la seva intenció de deixar de donar serveis financers a aquelles empreses elèctriques els ingressos de les quals depenguin de més d’un 10% en actius de carbó, a més d’eliminar la seva exposició a la mineria de carbó tèrmic arreu del món. Encara que els plans no s’han concretat, sí que han afirmat que l’entitat vol “augmentar la seva informació pública”.

Pocs dies més tard, fou el BBVA, qui ja presentà una estratègia més concreta per a la seva descarbonització. El seu nou marc de treball fou aprovat per la direcció. A diferència del Santander, aquest retarda la data a països emergents fins al 2040 i ha afirmat que no finançarà als clients que depenguin en més d’un 5% dels seus ingressos en l’extracció de combustibles fòssils o en la producció elèctrica de carbó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s