Els boscos, menys creixement i més mortalitat

Els boscos, i més especialment els arbres, han estat sempre els nostres aliats naturals en la lluita contra el canvi climàtic. Si bé no són l’únic mitjà que té la natura per a assimilar diòxid de carboni, la seva capacitat d’emmagatzemar-lo durant desenes o inclòs centenars d’anys en el seu tronc, branques, arrels i fulles els fan vitals per a mantenir el cicle natural de carboni, a més d’intentar reprendre’l. Emperò, l’acció humana ha provocat que la seva capacitat es vegi reduïda. Aquesta és la conclusió a la que han arribat dos estudis que foren publicats a finals de 2020, els quals mostren que l’augment de temperatures provocada per les emissions antropogèniques redueixen la longevitat dels arbres de gran quantitat de boscos arreu del món. Dins d’aquest grup també trobam l’Amazones, el qual sofreix a més les pressions humanes que hem explicat nombroses vegades.

Els estudis, ambdós publicats a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS), se centren en els vincles presents entre l’augment de les temperatures i el creixement dels arbres i la seva mortalitat. Els autors principals dels estudis han treballat junts durant molts d’anys i són coautors dels dos estudis juntament amb vint investigadors de països com el Brasil, Xile, el Canadà, el Regne Unit, l’Argentina, Alemanya, França, Itàlia i Finlàndia. Els estudis han emprat dades del Banc de Dades Internacional dels Anells arboris (International Tree-Ring Data Bank), l’arxiu públic més important a nivell mundial en aquest àmbit. Aquest forma part dels programes que duu a terme la NOAA, l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EUA. Els anells presents en els arbres donen informació vital sobre l’edat, la taxa de creixement i les condicions ambientals en què es trobava l’arbre.

Al 2015, Brienen —un dels coautors principals— ja havia observat un canvi en la dinàmica de creixement i de mortalitat en els arbres de l’Amazones després d’haver analitzat dades de 321 parts distintes de la selva recollides durant prop de tres dècades. El seu mètode consisteix en marcar els arbres, identificar l’espècie i mesurar-ne el diàmetre. Després d’uns anys, tornen al lloc i en tonen a mesurar el diàmetre per a comparar-los i així calcular quant ràpid han crescut i quants arbres han nascut i quants han mort a la zona.

Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.

---

Després d’analitzar les dades, Brienen veié que els arbres creixen més ràpidament als anys 80 i 90. Per una banda, això és positiu, ja que quan més ràpid creix un arbre, més diòxid de carboni és capaç d’absorbir de l’atmosfera en el mateix temps. Emperò, això suposa que l’arbre mor més jove. Si els arbres creixen massa aviat arriben a un punt en què els nutrients que capten les arrels no arriben a les fulles perquè els arbre no tenen la força suficient per a apujar-los.

Tot i això, durant les darreres dècades del segle XX aquest factor jugava al nostre favor, ja que encara que els arbres morien joves, la quantitat de CO₂ que obtenien era positiva. Això començà a canviar durant els darrers vint anys. Els investigadors afirmen que la taxa de creixement s’ha frenat, però no per això ho ha fet la taxa de mortalitat. Això suposa que els arbres moren més joves i sense haver absorbit la mateixa quantitat de diòxid de carboni que abans.

Els estudis afirmen que aquest canvi ha estat provocat per l’augment de les temperatures a nivell mundial. Els científics varen comparar els arbres de les zones temperades amb els de les zones tropicals i varen veure que el creixement anava augmentant a mesura que s’acostaven als tròpics. Però aquesta norma desapareix quan s’arriba als 25 ºC. Un cop s’arriba a aquesta temperatura, el creixement quasi no s’incrementa, però la mortalitat sí.

Aquests estudis no només són una prova del que està passant a l’actualitat, sinó que són una previsió pel que passarà en el futur proper. La gran mortalitat que s’ha observat a les zones centrals i del nord de l’Amazones brasiler arribaran a la zona sud al 2050. Aquesta previsió també és preocupant en el cas de les zones selvàtiques del Congo centreafricà, la llar de la segona major extensió de selva mundial. Les temperatures a aquestes zones superaran en gran mesura aquesta barrera dels 25 ºC. Si les temperatures augmenten, la capacitat d’aquestes grans extensions podria reduir-se considerablement.

Per Locosselli —l’altre investigador principal— el missatge important que ens hem d’endur d’aquest estudi és que no podem esperar que els boscos siguin la solució màgica. Tal i com afirmà pel diari de medi ambient americà Mongabay, “els arbres i els boscos encara tenen un rol important en el control de la quantitat de carboni a l’atmosfera, però la seva capacitat d’emmagatzemar diòxid de carboni s’ha reduït degut a l’augment de les temperatures i els canvis en els patrons de pluges. Hem de reforestar i protegir els nostres boscos? És clar que sí, però també hem de reduir [les nostres] emissions.”

Les conclusions a les que arriben els estudis no afecten només als països tropicals com el Brasil o la República Democràtica del Congo, sinó que afecten a totes les nacions que formen part de l’Acord de París, el qual vol intentar que les temperatures mundials no passin dels 1,5 ºC en comparació als nivells de l’època preindustrial al 2100 (actualment estam a l’1,173 ºC).

I el govern de Bolsonaro al Brasil ha anat en direcció oposada a la resta de països. Mentre que la majoria d’estats ambicionaven a majors reduccions, l’estat brasiler ha reduït els seus objectius i els ha lligat a pagaments de la comunitat internacional. Els actuals objectius de quasi tots els països del món no són suficientment ambicioses per arribar tan sols als 2 ºC segons les dades de Climate Action Tracker, però el cas brasiler és un dels més extrems, juntament amb Rússia i l’anterior administració estatunidenca. Això sumat a un increment en la zona desforestada que començà amb la presidència de Dilma Roussef i que ha guanyat força amb Jair Bolsonaro fan que un dels països amb uns recursos d’absorció de carboni més important estiguin duent a terme polítiques que podrien fer que els acords internacionals acabin en no-res.