Com l’energia eòlica barata està fent que les preses quebequeses —i les de la resta del món— siguin més valuoses

Es podria pensar que el Quebec, la regió canadenca amb major capacitat hidroelèctrica, la qual proveeix quasi un cent per cent de la seva electricitat mitjançant preses, no necessita de cap de les maneres un projecte de tres-cents milions d’euros d’energia eòlica.

Això és exactament el que els experts defensaven quan el President François Legault cancel·là el projecte “Apuiat”, una iniciativa privada amb el suport del govern, ara fa tres anys.

Però ara, quan la província canadenca reobre el projecte, especialistes en el sector asseguren que una inversió en energia eòlica incrementarà el valor de la infraestructura hidràulica de la regió.


Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.


A part de poder proveir energia neta, les preses poden actuar com una mena de xarxa de bateries a gran escala, un atac cap al problema que durant anys ha tirant endarrere els projectes d’aquest caire, la intermitència de les energies renovables. Perquè què fas quan el vent no bufa i el sol no brilla? La resposta podria residir en aquesta tercera via.

El canvi de posicionament del govern quebequès té molt a veure amb la política, més que no amb el clima i el sector energètic. Amb la victòria de Biden i la seva agenda verda com a factors principals d’aquest canvi.

Fins el passat estiu, fou el mateix premier qui negava les possibilitats de tornar a posar en marxa el projecte de turbines,

“Vull ser molt clar. Encara tenim un superàvit [energètic] a HydroQuébec [la companyia provincial], així que encara no estam preparats per posar-ho en marxa.” Digué sobre el tema en una entrevista a Radio-Canada.

Emperò, ens trobam davant de projeccions que auguren una demana cada cop major d’electricitat baixa en carboni, des de l’exportació cap als EUA, fins al seu ús en vehicles elèctrics o simplement en els seus esforços per descarbonitzar la seva economia.

I donat que el preu de la construcció de noves preses hidroelèctriques s’ha incrementat, veim un canvi de perspectiva en el sector energètica quebequès.

“Després de molts mesos de feina amb els indígenes, estic orgullós de presentar un projecte en què guanyam tots per a les comunitats Innu, pel Quebec i pel planeta”, fou la frase amb que el president de la regió digué quan anuncià la represa del projecte. “Aquestes són notícies excel·lent per tot el sector de l’energia eòlica, els costos dels quals s’han vist reduïts considerablement”.

El projecte serà cofinançat per Baralex, una companyia quebequesa d’energies renovables, la qual ja té altre instal·lacions al país.

Aquestes noves infraestructures són considerades per molts com un estímul molt necessitat per l’economia del Quebec, a més de causar una millora en les relacions entre les comunitats indígenes i el govern provincial.

A més a més, segons Pollution Probe, una ONG ecologista canadenca que durant anys s’ha centrat a estudiar el mercat elèctric, el projecte podria suposar un altre factor important, la riquesa que el Quebec té en forma d’infraestructura hidroelèctrica, un sistema perfecte per a emmagatzemar energia i per posar-lo en pràctica en un nivell suficientment elevat com per fer que altres regions del país i d’arreu del món puguin emprendre projectes similars.

El cost de l’energia solar i eòlica s’ha reduït considerablement durant la darrera dècada, tant que s’ha convertit en una opció més econòmica que construir noves preses hidroelèctriques. Emperò, el seu principal problema encara no s’ha solucionat: la intermitència d’aquestes.

Les avantatges que ofereix combinar aquesta electricitat més barata amb el ja existent sistema d’energia hidroelèctrica permet retenir aigua en les preses mentre es proporciona electricitat econòmica. Un cop aquesta no és capaç de suplir la demanda, allà estaran les preses. Altres sistemes arriben una passa més enllà, ja que empren el superàvit d’electricitat de les hores puntes per tal de bombejar aigua a embassaments a major altura, i així tenir major capacitat de producció un cop les energies solar i eòlica no poden suplir la demanda.

I el Quebec no és l’única regió del món que està prenent la iniciativa, amb els països escandinaus, i Noruega especialment, com emprenedors en els sistemes que no només permeten al país abastir-se d’energia neta durant tot el temps, però també els permet exportar-ne un cop la seva demanda s’ha vist exhaurida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s