El fons sobirà d’inversió noruec, amb un valor superior al bilió d’euros (el PIB espanyol és d’1,2 bilions d’euros) ha venut les seves darreres companyies petrolíferes que tenia en possessió, una passa endavant per a reduir la dependència del país escandinau en la seva indústria petrolífera.
La decisió de vendre els actius, amb un valor de 5 miliards d’euros, fou amb una base econòmica. Al 2020, els fons va reportar pèrdues de 8 miliards d’euros en els seus actius petrolífers que, a principi d’any, valien més de 30 miliards d’euros. Ja al 2017, el banc central noruec avisava que el fons havia d’eliminar aquest tipus d’inversions del seu fons nacional —el qual és el major del món—, degut a l’alta volatilitat del preu d’aquests productes.
I encara que el fons guanyà prop de 100 milions d’euros, ha actuat en conseqüència.
El fons sobirà noruec fou creat al 1990 per tal de mantenir els beneficis de la seva indústria petrolífera dins del país. El fons guanya doblers dels impostos que graven la indústria petrolífera noruega i per la venda de permisos per a que companyies privades cerquin petroli en les seves aigües territorials. Amb accions a més de 9000 companyies a 74 països diferents, el fons té un 1,5% de totes les inversions a nivell global.
Noruega vol ser líder en la lluita contra el canvi climàtic, però encara depèn en gran mesura de l’extracció de combustibles fòssils a la Mar del Nord per a la seva prosperitat econòmica, creant un fenomen comunament anomenat la “paradoxa climàtica noruega”.
El fet que el fons s’hagi enretirat de les companyies tant de petroli com de gas natural és una passa important, però una d’un camí llarga. Encara que aquest moviment paregui que conforma el punt i final de l’etapa d’extracció noruega, això és lluny de la realitat.
El passat denou de gener, el govern noruec aprovà un total de seixanta-una llicències per a explotacions petrolíferes a trenta empreses diferents. La ministra noruega de petroli i energia, Tina Bru, digué en un comunicat que són “bones notícies per l’estat noruec com a amo dels recursos.”
Investigadors climàtics, emperò, creuen que el govern noruec anirà reduint el nombre de llicències i la seva dependència en els combustibles fòssils aviat, amb els factors econòmics com els més importants, perquè pareix que la decisió dels fons sobirà havia estat decidida pels factors econòmics i no climàtics.
Mónverd 
Deixa un comentari