Mentre que els programes de vacunació van començat arreu del món —com a mínim a aquells països on s’han pogut comprar vaccins— el nostre èxit ha estat comparat per molts com un símil d’allò que passarà amb la crisi climàtica. Però en realitat podem considerar aquesta crisi sanitària com una preparació? La resposta és sí, però a la vegada no.
Per una part ens trobam amb una capacitat de resolució de problemes; per l’altra, els enfocaments necessaris per a pal·liar els efectes del canvi climàtic difereixen en gran mesura d’aquells que hem hagut de superar (i encara seguim fent-ho) fruit de la SARS-CoV-2.
De fet, aquesta analogia fàcil que podria captar adeptes per la lluita climàtica. Comparant ambdues crisis igualant-ne la dificultat podria causar una sensació de control a la població. Només són necessaris els avenços tecnològics necessaris, després tot tornarà a la normalitat. I encara que els processos científics han estat llargs (encara que hagin batut rècords), tots sabíem què s’investigava i el resultat final d’aquestes, una campanya massiva de vaccinació per a tornar a la realitat pre-covid. En canvi, el camí del canvi climàtic és molt divers, sense saber quines seran les actuacions més efectives i quines seran les conseqüències. Creure en solucions miraculoses pot tenir efectes nefasts pel projecte, ja que això crea seguretat, i la seguretat provoca inacció.
Encara que sigui devastadora, la crisi de la COVID-19 només és deguda a un virus, encara que d’aquest en surtin noves variants, el qual causa una malaltia que en alguns casos provoca la mort. El problema no és nou, i gràcies a les investigacions que s’han dut a terme des de la crisi sanitària del SARS al 2003, no hem arribat completament perduts a les investigacions. De fet, podem veure els resultats clarament. Amb manco d’un any, vàries empreses han creat diferents versions de vaccí amb unes taxes d’eficàcia realment elevades.
L’analogia que compara aquestes més de dues dècades d’investigacions amb les d’investigacions climàtiques és la que intenta donar a entendre que, un cop els avenços es posin en pràctica tardaren poc en mitigar completament els efectes del canvi climàtic.
Hem creat múltiples plans per a descarbonitzar la economia; una gran quantitat d’investigació s’ha dut a terme aconseguint descobrir i aplicar tecnologies, algunes per eliminar els combustibles fòssils del sistema, d’altres, per reduir la nostra dependència energètica. Hem aconseguit experiència en els nombrosos plans locals, regionals i nacionals.
A més, ens trobam amb un gran suport per l’actuació climàtica. Una gran quantitat d’empreses, inclosa la General Motors, s’han mostrat a favor de la descarbonització. No falten plans d’actuació pels danys que el canvi climàtic ja comença a fer a nivell global.
De qualque manera, podem veure certes similituds entre la investigació de la COVID i la del canvi climàtic. No només veim que la ciència s’ha preparat, sinó que permet a tota la humanitat avençar cap a una existència més segura.
Emperò, l’analogia del vaccí, la cura miraculosa, no ens serveix de molt. Més aviat, l’analogia que ens serviria més seria la de l’enviament de les vacunes. Aquest procés necessita infraestructura, compromís, finançament per part de varis sectors a tots els àmbits de la societat humana. Requereix de governs compromesos a actuar. També hi podem veure la desigualtat, amb l’accés a les solucions reservat quasi a la societat occidental —fet molt negatiu per ambdues crisis, sanitària i climàtica.
Un cop ens endinsem en la lluita climàtica, veurem que no existeix una panacea, res simple pot actuar eficaçment contra un sistema tan complex com és el clima. Tot i això, la covid ens ha mostrat que, en cas de necessitat, l’actuació, el finançament i la voluntat humanes són inesgotables, així que és hora d’aplicar-ho, aquest cop a la crisi climàtica.
Mónverd 
Deixa un comentari