El passat dilluns 11 de gener, l’esborrany del Sisè Informe sobre el Canvi Climàtic de l’IPCC, organisme internacional més important de cara a les negociacions climàtiques, passà a mans dels experts nacionals, que en discutiran el seu contingut. Aquesta serà la darrera revisió abans que es faci públic el document, a mitjans de 2022.
L’informe de l’IPCC abraça tots els aspectes del canvi climàtic, inclosos aquells que parlen dels ens, indústries, etc. que comporten una negativa o un problema per l’acció climàtica. Emperò, els crítics de l’informe que hauria de ser considerat com un dels més fiables dins l’àmbit científic, afirmen que aquest no contempla el rol obstructiu de les corporacions de combustibles fòssils. I tenint en compte que és mitjançant aquests informes que s’arriba a acords internacionals, això comporta un problema.
És per aquest motiu que el sociologista estatunidenc Robert Brulle, eminència en l’estudi de les institucions negacionistes del canvi climàtic, va comparar-ho en un tuit el passat novembre amb “intentar contar la història de “Star Wars”, però ometent a Darth Vader”.
Al tuit, Brulle explicà que declinà participar a la realització d’una de les parts de l’informe, en què es discutiria aquest àmbit perquè diu que li “va quedar clar que els esforços institucionalitzats per obstruir l’acció climàtica eren una preocupació perifèrica. Així que no ho vaig considerar digne de participar en aquest esforç. Realment mereix el seu propi capítol i esment en el resum.”
Aquest tuit fou el desencadenant d’una acalorada discussió entre diversos científics de l’àmbit. David Keith, investigador de geoenginyeria solar a la Universitat de Harvard, estigué d’acord que l’IPCC intenta explicar una versió abstracta, aliena a l’intens conflicte polític que caracteritza el canvi climàtic.
Foren també els comentaris de la professora d’ecologia social i d’economia ecològica Julia Steinberger, autora del WG3 (grup en el qual Brulle declinà treballar) de l’IPCC, afirmà que “hi ha un munt d’auto-censura” dins de l’IPCC. L’autora explica que quan un grup de científics qualifiquen a qualque cosa com enemic del canvi climàtic, sempre acaba qualificant-se de contingut polític, fora de la seva actuació.
Steinberger afegí que els propers informes serien “un poc millors” quant a aquest tema, “però principalment perquè el món i les publicacions d’ens externs han passat a l’acció i és l’IPCC que intenta posar-se a l’altura de la resta, no és perquè ells estiguin liderant-ho.”
Encara que els informes de l’IPCC siguin fets per científics, són els representants dels governs mundials que el veuen per primera vegada i poden canviar la manera en què s’explica i mostra la informació, la qual cosa feu que els propis científics evitassin nomenar temes i fets que sabien que els governs no estaven disposats a incloure a l’informe.
Al darrer informe del grup WG3, que se centra en les accions a dur a terme per a mitigar els efectes del canvi climàtic, tenia un total de 1 500 pàgines d’extensió. El resum que se’n fa, de només 32 pàgines i a efectes pràctics allò que la majoria de diaris arriben a publicar degut a les dimensions colossals i la dificultat d’explicar termes especialment complexos, no inclou en cap moment els efectes contraris de les corporacions ‘fòssils’. És només dins de l’informe que s’anomena algunes vegades. Aquest informe fou publicat al 2014, i serví de preàmbul dels Acords de París.
Segons un article de Climate Home News, és a la pàgina 1 184 que s’afirma que algunes empreses “promogueren l’escepticisme climàtic proveint recursos financers a think–tanks i polítics d’idees similars”. Això és reparat amb rapidesa, afirmant que “altres companyies de combustibles fòssils han adoptat una posició amb més suport al les polítiques climàtiques.
En canvi, un dels membres del WG3, Jim Skea, afirmà que les crítiques eren “completament injustes”. Afirmà al diari Climate Home News que “l’IPCC produeix els informes molt lentament ja que el cicle dura set anys… no podem respondre a un cicle de notícies diari o setmanal a les idees que sorgeixen”.
Skea comunicà que hi havia un capítol sobre polítiques i institucions a l’informe del 2014, el qual cobria el lobbying per part de la indústria i de les associacions ecologistes i la seva influència a la redacció de lleis. “El volum de literatura sobre la mitigació del canvi climàtic que es publica cada any és enorme i diria que el nombre de referències a articles que parlen de lobbying de tot tipus—incloent el lobbying industrial i si la gent sabia la ciència que comportaven les campanyes— és dins [de l’informe de l’IPCC] i en les proporcions adequades.”
Tot i això, les crítiques a l’IPCC no s’aturen aquí. Alguns grups d’experts consideren que són molt optimistes davant les CCS i la geoeginyeria, sovint emprades per campanyes de ‘Greenwashing’.
El proper paquet d’informes (WG1, WG2 i WG3) s’havien de publicar originalment al 2021, però foren retardats degut a la crisi sanitària provocada per la covid-19. Els experts de cada país tendran fins al 14 de març per a llegir i comentar l’esborrany, que està previst que es publiqui a meitat del 2022.
Mónverd 
Deixa un comentari