Ja fa anys que dins les aigües del Mar del Nord un bosc de pilars s’està construint. Amb intensos vents i uns països rics i coneguts per fortes polítiques ambientals, la Mar del Nord és la granja eòlica més important d’Europa. Tot i això, amb l’entrada de Joseph Biden a la presidència estatunidenca, un competidor ha aparegut. Els estats de la costa atlàntica estan treballant a crear una xarxa de molins que produiria quasi 30 gigawatts de potència elèctrica —una quantitat enorme si la comparam amb els actuals 30 megawatts de potència de Rhode Island als Estats Units, i els més de 10 000 megawatts de les granges eòliques europees. Aquest procés, avançat per una administració amb una visió favorable de la lluita climàtica, podrà ajudar a reduir considerablement les emissions d’un dels països més contaminants del món.
Emperò, els projectes d’aquest tipus no queden relegats al gegant americà. Un projecte conjunt entre varis països d’Europa pretén crear un parc eòlic amb una illa on convertir l’energia. Segons els càlculs que s’han publicat, un cop finalitzat al 2050, podria produir fins a 110 gigawatts de potència (més de cent vegades l’actual potència).
Les hèlixs girant a l’oceà pareixen ser una mostra del futur que ens espera, però aquests poden comportar seriosos problemes per a la vida marina. Científics afirmen que cal investigar els efectes d’aquestes estructures damunt els ecosistemes marins per tal d’adaptar-los i construir-los d’una manera més sostenible i que no ofereixi tanta pressió damunt de la fauna.
Els ocells, dels grans perdedors del canvi climàtic
Un dels majors perills per a les aus és el canvi climàtic, afirma Audubon, una ONG que actua a tot el territori estatunidenc. Segons les seves investigacions, l’augment de temperatures posa en perill a entorn a dos terços de les espècies nord-americanes d’ocells. És per aquest motiu que alguns científics veuen amb bons ulls la construcció dels parcs de molins a l’oceà, on el nombre d’ocells és molt menor i, per tant, les víctimes dels molins son menors. Tot i això, la majoria recalquen que cal investigar els perills que aquests suposen per espècies concretes.
Encara que el perill més obvi i directe dels molins de vent és la seva mort quan xoquen amb les hèlixs, el desplaçament de les rutes migratòries i zones d’alimentació també suposen un greu problema per a espècies ja per sí mateixes vulnerables.
En un estudi duit a terme a Bass Rock, Escòcia, va concloure que el desenvolupament de parcs eòlics pot canviar el ritme de creixement de poblacions de mascarats comuns, emperò, no és un canvi suficientment gran per a produir una reducció de la població.
Altres espècies, com els corbs marins, empren les infraestructures de les construccions eòliques per tal de pescar més a l’interior de l’oceà, mentre que d’altres com els pelicans, menys hàbils en el seus moviments, són espècies a les quals afecta en gran mesura la instal·lació d’aquest tipus d’infraestructures.
Si bé abans de realitzar un projecte d’aquest caire es realitzen estudis i investigacions per a entendre i mitigar els impactes que presenten, sovint aquests poden no ser prou precisos, més encara quan es tracta d’una zona en què no hi ha instal·lacions d’aquest tipus.
Perills per a la vida marina
Els ocells no són l’única fauna que preocupa. Un major desenvolupament a les aigües oceàniques podria afectar a gran quantitat d’espècies marines, moltes de les quals pateixen pressions a causa de la sobre pesca, contaminació, la destrucció d’hàbitats i el canvi climàtic.
Un dels efectes que han detectat els científics és el dels renous intensos de la construcció damunt dels mamífers aquàtics —especialment balenes i dofins—. Això és empitjorat durant el temps que tarden en endinsar la turbina dins del sòl marí.
Aquest sorolls, si bé temporals, poden produir canvis en les seves rutes migratòries degut a que impossibiliten la comunicació entre animals. Les investigacions dutes a terme a la Mar del Nord afirmen que durant l’any de construcció aquestes espècies eviten la zona de construcció, però que posteriorment tornen a les seves rutes tradicionals.
També és possible que la construcció de molins ajudi a la proliferació d’algunes espècies de peixos i invertebrats amb l’efecte “escull”, el qual es provoca a la base de les turbines. El fet que la pesca comercial sigui restringida en zones properes al parc pot suposar també un increment d’espai protegit i, per tant, una major protecció d’espècies que visquin a la zona.
Tot i això, els riscos del renou i del moviment de vaixells fins a les instal·lacions són problemes que es poden resoldre adaptant-se a les migracions de les balenes.
Els impactes de la construcció dels parcs existeixen, com en tota pràctica que inclou la construcció d’infraestructura en un terreny verge; és per aquest motiu que les investigacions prèvies són tan importants a la construcció d’una infraestructura neta i respectuosa amb el medi ambient.
Mónverd 
Deixa un comentari