Amb la victòria dels dos candidats demòcrates a la segona volta de les eleccions de Geòrgia, el partit del proper president va aconseguir millorar les seves possibilitats de legislar sobre canvi climàtic i tota una sèrie de polítiques més progressistes, ja que actualment controlen ambdues càmeres i la presidència (allò que es coneix com una trifecta).
Amb el control demòcrata del Senat, l’òrgan que és més important i en el qual el partit republicà sol tenir una avantatja significativa, podria facilitar-se el camí no només per a polítiques, sinó que també facilitarà les nominacions d’alts càrrecs que podran actuar en major mesura.
Amb el senat dividit 50-50, és Kamala Harris, vicepresidenta del govern i presidenta de l’òrgan legislatiu, qui decideix el desempat, facilitant totes les eleccions demòcrates mentre tots els senadors votin junts, incloent els dos independents que trobam de la seva banda.
Encara que les polítiques concretes són enfora i encara no podem afirmar què faran i si compliran les promeses electorals, ja podem saber algunes coses que planegen dur a terme aviat.
Control dels comitès
El control demòcrata significaria un control total dels comitès i comissions, la qual cosa podria facilitar la creació de lleis progressistes i de canvi climàtic. El comitè d’Energia i Recursos Naturals, un dels més importants a l’hora de parlar de canvi climàtic, s’espera que vagi al senador Joe Mancihin (D-W. Virgínia), l’únic representant de l’estat a un òrgan federal que es d’aquest partit. Fa unes setmanes, aquest intentà aprovar un paquet de mesures per tal d’incrementar el percentatge d’energia renovable conjuntament amb l’anterior presidenta del comitè, Lisa Murkowski (R-Alaska).
Mentrestant, Tom Carper (D-Delaware), gran aliat del president, presidiria el Comitè de Medi Ambient i Obres Públiques. Aquest moviment, ideat per Biden, pretén llençar una gran quantiat de propostes d’infraestructura verda.
Nominacions
Per Biden, els efectes més immediats seran per a aprovar els càrrecs del seu govern. Als EUA, és el Senat qui aprova cada un dels ministres que conformaran el govern, encara que aquests siguin presentats pel president. Sense una majoria demòcrata, el govern hauria d’haver comptat amb polítics més propers al partit republicà per poder arribar a la majoria.
Marges estrets
El major canvi que es veurà serà com poder aprovar lleis amb marges tan estrets. Als EUA, abans de votar una llei per majoria simple, s’ha de passar el fillbuster, una votació que necessità el vot a favor de 60 senadors. I amb una majoria tan ajustada, això pareix impossible. Alguns membres del partit han expressat les seves intencions d’eliminar aquest procediment. Emperò, Manchin ha dit que no votarà a favor d’aquesta pràctica, i el seu vot és vital perquè s’aprovi.
Un procés que podrien fer servir és la “reconciliació”. Bàsicament, els partits arriben a acords durant la votació dels pressupostos en els que intercanvien propostes que els altres partits oposen i així les aproven totes dues. Aquest procés estarà controlat pel president del comitè de Pressupostos, Bernie Sanders (I-Vermont), un membre de l’ala progressista del partit.
Emperò, no serà fins després del jurament de Joe Biden que veurem canvis en el Senat i en tota la política mediambiental dels EUA.
Fotografia de portada: CC BY 2.0 Flickr/Senate Democrats
Mónverd 
Deixa un comentari