L’emergència climàtica continuà amb força durant el 2020, amb les majors temperatures mai registrades empatades amb les del 2016, incendis forestals gegantins a l’Àrtic i el rècord de tempestes tropicals en un any.
Encara que es produís una reducció del 7% en la crema de combustibles fòssils gràcies als confinaments que es dugueren a terme arreu del món, el diòxid de carboni continuà augmentant en concentració a l’atmosfera, un altre rècord per assenyalar durant aquest any. La temperatura mitjana arreu del planeta durant aquest any fou 1,25ºC major que durant l’era preindustrial, una xifra perillosament propera a l’objectiu d’1,5 ºC que les nacions han d’intentar no superar per evitar els efectes més catastròfics i apocalíptics que el canvi climàtic ens té preparats.
I aquestes temperatures només han tengut un any comparable, el 2020. Tot i això, durant aquell any es produïa el fenomen “El Niño” al pacífic, una zona de temperatures més elevades que les habituals i que té un gran impacte a la temperatura global augmentant-la. Enguany, el fenomen que ha començat ha estat “La Niña”, d’efectes contraris i que ha reduït les temperatures globals una mica. Sense aquest fenomen i sense l’ajuda d’El Niño al 2016, aquest any superaria en gran mesura l’anterior.
Les dades publicades pel Servei de Canvi Climàtic Copernicus de la Unió Europea mostren que els darrers sis anys han estat els més calorosos des que existeixen registres. També mostren que enguany ha estat any rècord al continent europeu, amb unes temperatures 1,6 ºC superiors als nivells de l’era preindustrial, majoritàriament causat per les onades de calor de finals de juliol i principis d’agost.
Els que tenen les dades més preocupants són l’àrtic i Sibèria, on es veieren temperatures molt superiors a les de l’època preindustrial. En algunes zones, aquesta arribava a superar els 3 ºC i en alguns punts concrets, fins a 6 ºC en comparació amb les temperatures mitjanes anuals a llarg termini. És normal que aquestes temperatures acabassin causant i empitjorant extensos incendis forestals, els quals tenen el rècord de major expulsió de CO2 del Cercle Polar Àrtic, amb 244 milers de tones de CO2.
Els nivells de CO2 de l’atmosfera han assolit un altre rècord al 2020, amb un impacte nul de les reduccions d’emissions durant la pandèmia. Vincent-Henri Peuch, director del Servei Copernicus afirmà que “mentre les emissions globals netes no siguin igual a zero, el CO2 continuarà acumulant-se a l’atmosfera i causarà un canvi climàtic encara pitjor”.
L’Agència meteorològica de Regne Unit afirmà que s’establirà un altre rècord al 2021, amb la concentració de CO2 sent un 50% major que durant l’època preindustrial. Els seus informes indiquen que la concentració excedirà les 417 ppm durant vàries setmanes de l’estiu de l’hemisferi nord.
Tot això amb els efectes calmants de La Niña podrà veure’s una mica reduït, però en els darrers anys els seus efectes estan perdent intensitat.
Imatge de portada: ©NOAA
Mónverd 
Deixa un comentari