Després del jurament del càrrec de President dels EUA, Joe Biden ha signat un total de 17 ordres executives i decrets, entre els quals es trobava l’ordre de tornar a incorporar-se a l’Acord climàtic de París, que entrarà en vigor al gegant americà en un termini de trenta dies. El segon país més contaminant del planeta torna a incorporar-s’hi després que Donald Trump cancel·lés la ratificació americana.
A més a més, una altra ordre a bloquejat la construcció de l’oleoducte Keystone XL, un projecte molt polèmic que tenia com a intenció el transportar grans quantitats de petroli des de Canadà fins als EUA, on es refinaria. Un altre decret ha prohibit la perforació per gas natural i petroli a dos grans monuments nacionals que es troben a l’estat de Utah, a més de signar ordres en referència a l’explotació petrolífera alaskiana de la qual parlàvem en diferents articles. La reducció de territori protegit com a parc natural a Utah també sofrirà canvis.
Tot un paquet d’accions durant el primer dia, just després d’afirmar en el seu discurs d’inauguració que els americans havien de respondre a un “clima en crisi”. Durant les primeres hores de presidència, ja s’han realitzat canvis a la pàgina web de la Casa Blanca, de la qual se n’eliminaren totes les mencions al canvi climàtic durant l’Administració Trump i que ara tornen a aparèixer, amb el clima col·locat com una de les prioritats del govern demòcrata, només per darrere de la crisi de la covid-19.
La reentrada a l’Acord de París és un punt i final del període en què Donald Trump eliminà la lluita climàtica de la pressió internacional i feu que aquesta es retardàs. El països arreu del món segueixen sense complir les promeses fetes al 2015, amb un límit d’increment d’1,5 ºC. L’any anterior, ha estat any rècord empatat amb el 2016.
S’espera que l’Administració Biden dugui a terme una cimera climàtica durant la primavera per tal d’accelerar la reducció d’emissions i serà probablement durant aquesta que Biden comprometrà al país a reduir les seves emissions fins a la neutralitat climàtica al 2050.
Les més de 100 desregulacions que feu l’Administració Trump (i de les quals vàrem parlar aquí) seran reimposades, afirma Gina McCarthy, principal assessora de Biden.
Encara que Biden pot limitar l’extracció de combustibles fòssils i establir les lleis d’eficiència de vehicles, és improbable que un Senat 50-50 voti a favor d’un pla a l’estil del “Green New Deal”, suportat per la líder progressista Alexandria Ocasio-Cortez (NY-14) i el senador Ed Markey de Massachusetts. En canvi, Biden vol intentar donar gran suport econòmic per a incrementar l’ús d’energies renovables com la fotovoltaica i l’eòlica, probablement inclosos dins lleis d’infraestructura.
Els científics i entitats ecologistes han tengut una resposta positiva davant la urgència amb què s’ha tractat el tema, amb un suport cada vegada major de polítiques climàtiques més ambicioses per part de la població.
Fotografia de portada: CC BY-SA 2.0/Flickr/Diego Cambiaso
Mónverd 
Deixa un comentari