La recent disminució de temperatures per tot Espanya a causa de Filomena no nega l’existència d’un canvi climàtic: Sí que existeix una connexió entre aquest fred i calor extrem.
Aquestes darreres setmanes a Mallorca i a tot Espanya hem presenciat un conjunt de canvis relacionats amb les temperatures. Així doncs, molts de nosaltres ens demanam com pot haver-hi temperatures tan fredes, pluja, neu i alhora escalfar cada vegada més el planeta?
D’aquesta manera, molts de nosaltres tendim a associar el canvi climàtic amb les ones de calor i l’augment de temperatures, però la veritat és que va més enllà, hi ha altres variables i fenòmens meteorològics que hi prenen partida, ja siguin les ones de fred, els huracans i moltes altres variants.
Aquests darrers anys a Espanya miràvem atònits com desapareixia el delta de l’Ebre, hem presenciat els records d’huracans a l’Atlàntic de major intensitat a l’habitual, es va marcar la temperatura absoluta d’aire més elevada; 54,6 ºC i fins i tot es van viure medicanes; (terme usat per fer referència a huracans mediterranis especialment inusuals).
El programa d’observació terrestre Copernicus assenyala que 2020 va ser l’any més calorós a Europa i va igualar a 2016 com el més calorós en el món.
Emperò ara hem vist com Filomena; una borrasca de fred i neu que actua damunt Espanya, està deixant les majors nevades registrades durant el darrer mig segle. Així com l’Aemet ens ha comunicat, hem arribat a batre les temperatures mínimes de fred a Espanya; -35,6 °C a la província de Lleó.
La neu que està caient en molts punts del país té a veure amb el temps, que va canviant cada dia i pot variar entre la calor sufocant i el fred més gèlid.
No obstant això, quan els científics adverteixen l’escalfament de la Terra, es refereixen al clima, la mitjana de valors diaris de temperatura, precipitacions i molts més factors meteorològics en un lloc determinat durant un llarg període de temps. Aquests, després d’analitzar els rècords de temperatura, van comunicar que des de 2011 al 2020 el 95% de rècords que es van registrar a Espanya eren càlids i tan sols 5% eren freds, que corresponen a 18 rècords.
La connexió entre aquest fred extrem i la calor creixent que identifiquem amb el canvi climàtic no és directa, però absolutament indubtable.
L’escalfament porta amb si un debilitament de la “corrent en doll” (un corrent d’aire que identifiquem a l’estratosfera i permet separar les regions polars de les temperades)
Aquest debilitament afavoreix la formació de “tàlvegs” (àrees anticiclòniques que es formen a causa de l’ascens d’aire càlid i humit).
D’aquesta manera, grans masses d’aire fred provinents de nord entren en contacte amb masses d’aire càlid i humit provinents de sud. El resultat és o l’obtenció de rècords de baixes temperatures provocats directament per aquest aire fred que cada vegada arriba a latituds més meridionals o per altra banda s’obtenen precipitacions històriques, en forma de pluja o de neu; el que ens ha succeït aquests darrers dies.
Els efectes del canvi climàtic i de la destrucció dels nostres ecosistemes tenen molta inèrcia: persisteixen durant un llarg període de temps encara que cessin les causes que els van originar. Tal com diu Herbert Simon, guanyador del premi Nobel d’Economia el 1978, va explicar magistralment com la racionalitat de moltes de les decisions que afecten la nostra vida es limita, tant per factors psicològics com per la manca de disponibilitat d’informació perfecta. No obstant això, no ens impedeix actuar.
Com també va assegurar el director del servei de Vigilància de l’Atmosfera de Copernicus; Vincent-Henri Peuch; a conseqüència de la pandèmia, és veritat que les concentracions de diòxid de carboni han augmentat lleugerament menys aquest darrer 2020 comparant amb el 2019, però no és motiu de celebració, perquè fins que les emissions globals no es redueixin a zero, el diòxid de carboni s’acumularà i el canvi climàtic seguirà present.
En els pròxims anys haurem d’afrontar més Filomenes que afectaran seriosament a la nostra seguretat i economia. Desenvolupar un model més sostenible i una estratègia ens permetrà adaptar a aquest nou entorn.
Malgrat faltin moltes dades i investigacions, hem de saber que no és només una qüestió de voluntat política. Tot seguit, com hem vist aquests darrers mesos amb la lluita contra la COVID-19 i la recerca de la vacuna; la transformació per arribar a un acord de pau amb el nostre planeta, requereix un enorme esforç de col·laboració pública, privada i social.
La cooperació —la col·laboració, les ajudes…—, l’optimisme i la força són els valors que necessitem per superar aquests canvis de temperatura i conducta tant a nivell individual com global o internacional.
Mónverd 
Deixa un comentari