Els drets d’explotació petrolífera es troben amb un comprador diferent, possiblement l’únic

Després de tres anys de lluita per part de l’Administració Trump per a obrir el Refugi Nacional de Fauna i Flora d’Alaska a futures explotacions petrolíferes, el govern es veié amb uns tràmits realitzat a la corre-cuita, només mes i mig abans de deixar el càrrec tal i com us vàrem explicar en un article fa unes setmanes. Degut a la rapidesa de la situació, el resultat potser no sigui l’esperat per l’Administració, ja que l’únic comprador és el mateix estat d’Alaska.

Amb la data màxima per a fer una licitació ja passada (fou el passat 31 de desembre), s’han trobat amb una situació en què corporacions petrolíferes no s’han interessat en comprar els drets d’explotació en unes condicions complicades i haver de vendre un cru a preus elevats en un món que de cada vegada intenta deslligar-se’n.

En aquest punt d’incertesa, una corporació de desenvolupament econòmic propietat del govern estatal aprovà fa una setmana abans de la data límit una licitació de fins a 20 milions de dòlars per part dels terrenys a explotar. “És una oportunitat extraordinària” fou el que Frank Murkowski, ex-senador republicà d’Alaska a la Directiva de la corporació.

Emperò, aquesta maniobra presenta dubtes legals, entre les que trobam la possibilitat que l’empresa estatal no pugui ser considerada com a licitadora. A més a més, organitzacions mediambientals i grups de nadius alaskians lluiten per fer un requeriment al Jutjat Federal del Districte per tal de prohibir la venda d’aquests territoris, argumentant que el procés no ha estat el correcte per motius com no tenir en compte els impactes mediambientals que els informes científics presentaren al Departament d’Interior del govern federal.

Tot i això, si la venda es produeix sense canvis, hi ha la possibilitat que, un cop les licitacions s’obrin avui, l’estat d’Alaska es trobi com a únic amo de les explotacions. Això podria significar que, en qualque moment durant els propers anys, el govern alaskià pugui vendre aquests drets a empreses si l’interès per els territoris que ocupen més de quatre-centes hectàrees de la reserva que ocupa una superfície comparable a la República Txeca.

El territori és un de les darreres grans masses de terra lliure d’intervenció humana als Estats Units, amb nombroses espècies entre les quals trobam la presència d’ossos polars i caribús. Una gran quantitat de legisladors republicans han intentat vendre permisos en les terres protegides, amb intents que arriben fins a l’època de Reagan. L’únic que els frenava era el partit demòcrata. Amb la pèrdua d’ambdues càmeres de l’òrgan legislatiu nacional, el partit republicà aconseguí aprovar una llei que permetia aquesta maniobra. Amb la victòria de la Càmera de Representants i la majoria del Senat decidida ahir a l’estat de Geòrgia, sumat al fet que J. Biden s’oposa a les extraccions petrolíferes foren el que feu que el govern federal intentàs vendre els drets abans que un nou govern pugui cancel·lar-los.