Com el futur del salmó escocès depèn dels seus boscos

James Mackay començà la seva vida com a pescador de salmons a la costa escocesa als 21 anys. Amb els seus mariners, podien pescar uns 3 000 salmons cada estació, sempre usant els mètodes tradicionals que poc havien canviat des de feia segles. “Era com si preservéssim un patrimoni cultural que beneficiava a la comunitat durant molts d’anys”, afirmà per al diari alemany DW. Ara, Mackay té 67 anys.

La pesca de salmons al territori escocès no és res nou. Molts arqueòlegs creuen que ja fa 7000 anys, els caçadors-recol·lectors acampaven a les planes d’inundació del riu Dee, proper a la ciutat d’Aberdeen, per tal d’aconseguir fer-se amb salmons.

Però no només els humans els cercam. A part de la importància cabdal d’aquest aliment per al suport del poble escocès, una gran quantitat d’espècies animals depenen d’ells, des de gavines fins a musclos. Amb una població de salmons molt major, en el passat es convertiren en la base de tot l’ecosistema regional.

Emperò, al 2015, els pescadors com James Mackay deixaren de poder treballar; el govern regional prohibí la seva pesca degut al nombre cada cop menor d’aquesta espècie. Les poblacions es controlen mitjançant els pescadors recreatius de canya, que tot i no tenir-ne la pesca prohibida, estan obligats a llançar al mar tot exemplar que pesquin. Al 2018, el nombre de salmons pescats fou el menor que s’ha registrat, amb els primers registres datant del 1952. L’any passat, l’Agència Escocesa de la Pesca avisà que els salmons salvatges s’acostaven a un “punt de crisi”.

Des de la sobrepesca fins a la construcció de preses, passant per la contaminació, els paràsits i malalties procedents de les granges industrials, els bancs de salmons estan sofrint grans impactes en tots els seus hàbitats, des dels rius on crien fins als oceans on viuen.

Tot i això, al riu Dee, trobam una altra causa, els boscos.

Fou durant la dècada dels anys noranta que Thomas Reimchen, un biòleg de la Universitat de Victoria, al Canadà, documentà per primer cop l’estreta relació entre els salmons i els boscos. Mentre investigava la relació entre els ossos negres americans amb els salmons a la costa oest del Canadà, s’adonà de com els nutrients que els peixos obtenien dels oceans estaven nodrint les plantes, i per tant els animals, terra endins.

Les restes de salmons mig menjats, després de ser caçats pels ossos, quedaven al sòl dels boscos, on ocells, mamífers i insectes se’n podien alimentar. Inclòs les larves de mosca tenien un paper fonamental, ja que les zones on aquests insectes s’havien alimentat de les restes de salmons tenien uns nivells de carboni, nitrogen i fòsfor més elevats que els dels terrenys tractats amb fertilitzants artificials.

Tal és la importància dels salmons, que en anys amb gran quantitat de salmons, es trobaren marques als anells dels arbres.

Però aquesta relació no és només en una direcció. Així com els salmons nodreixen el sòl, les fulles caigudes dels arbres atreuen als insectes aquàtics que els salmons joves necessiten per alimentar-se; i aquests arriben a l’oceà, on acaben nodrint el plàncton, element principal de la dieta marina del salmó.

A més a més, les zones ombrívoles i les aigües protegides pels arbres són llocs de cria perfectes per a les noves generacions de salmons.

Amb uns oceans cada cop més calents, els problemes pels salmons no acaben aquí. Si les aigües superen els 23 graus Celsius, s’ha demostrat que els peixos sofreixen estrès. Amb rècords cada vegada més elevats (27,5ºC al 2018), els bancs es veuen profundament afectats. Un dels reductors de temperatura són els boscos, però si aquests desapareixen, poques esperances queden per als salmons. Segons NatureScot, l’Agència Mediambiental escocesa, només un 4% del territori total encara presenta els boscos que originalment l’ocupaven.

Una de les accions que organitzacions intenten posar en marxa és la sembra de boscos. Emperò, això comporta varis problemes. Les grans propietats controlen les seves terres per a establir-hi cérvols, pel que a vegades pot ser una tasca complexa la de convèncer als propietaris. Però amb la gran popularitat de la pesca amb mosca dins d’aquestes propietats, diverses ONGs afirmen que els amos són cada vegada més propensos a dur a terme aquest tipus d’accions, en vista que negligir aquestes accions podrien provocar la pèrdua d’un dels pilars bàsics de les grans heretats.

Durant els passats 5 anys s’han sembrat prop de 200 000 arbres, i s’espera poder arribar al milió. Els salmons escocesos encara tenen un llarg i perillós trajecte fins arribar al riu Dee, on crien, però els habitants de la zona esperen que millorant la qualitat de tot l’ecosistema podran recuperar l’espècie que feia tan distintiva a la zona. Perquè la pèrdua d’aquests no és quelcom que es puguin permetre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s