Els plans de recuperació econòmica esborren les esperances d’una recuperació climàtica

Després del desastre econòmic causat pels confinaments massius i el tancament de les activitats no essencials, una esperança sorgí entre els grups ecologistes: utilitzar la recuperació econòmica per impulsar polítiques verdes, invertint en nova infraestructura i imitar el “New Deal” de F. D. Roosvelt després de la calamitosa Gran Depressió. Però, com sempre, les esperances caigueren en oïdes sordes.

Aquestes esperances varen desaparèixer després que molts governs i organitzacions supranacionals d’arreu del món explicassin els seus plans econòmics, en els que es llencen milions a la indústria dels combustibles fòssils per intentar evitar aquesta recessió.

Mentrestant, les promeses dels impulsos a l’economia verda no es materialitzen, amb només alguns països donant doblers als la instal·lació d’energies renovables, cotxes elèctrics i eficiència energètica.

Una anàlisi realitzat per Vivid Economics per al diari britànic “The Guardian” mostra que la Unió Europea és qui més dedica a l’economia verda, amb un 30% del seu pla de recuperació de 750 000 000 000€ (set-cents cinquanta milers de milions d’euros) dins del marc de Next Generation EU. A més, França i Alemanya han afirmat que dedicaran 30 000 000 000€ (trenta milers de milions) i 50 000 000 000 € (cinquanta milers de milions) respectivament dels seus fons com a incentius addicionals per aquest tipus d’economia

En canvi, el govern xinès ha tengut la pitjor resposta de les principals economies mundials, destinant només un 0,3% dels seus estímuls (aproximadament 1 200 000 000 € —1,2 milers de milions d’euros) als projectes verds. Als EUA, abans de les eleccions presidencials, només 22 milers de milions d’euros (un 1% del total del pla) estaven planificats per incentivar l’economia verda.

A més de 18 de les majors economies globals, després de la primera onada de COVID, els paquets de recuperació es troben dominats pel contribucions que directament són perjudicials pel medi, des de subvencions a petrolíferes a la construcció d’infraestructures amb grans impactes ecològics i mediambientals, deixant a tot incentiu verd sense efecte, afirmen els analistes.

Només quatre de les majors economies globals —França, Espanya, Alemanya i el Regne Unit— a més de la UE han exposat paquets de mesures que produiran un benefici climàtic net, un cop les subvencions que destrueixen el clima en són descomptades.

Inclòs països que han fet ressò dels seus plans verds dediquen freqüentment una major quantitat d’aquests recursos que mantindran o incrementaran les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Corea del Sud va presentar plans per un “Green New Deal” al juliol amb un valor total de 135 000 000 € (cent trenta-cinc milers de milions. Però les seves inversions en energies fòssils i indústries basades en la gran producció de diòxid de carboni fan que aquests país quedi vuitè en el rànquing.

Canadà també presenta un cas similar, amb uns 3 900 000 000 € (3,9 milers de milions) del seu pressupost d’infraestructura dedicat a l’aïllament de llars, mitjans de transport de baixes emissions i energia neta. Emperò, el paquet d’incentius econòmic és d’uns 250 00 000 000 € (cent noranta milers de milions) i inclou mesures com expansions de carreteres faraòniques i reduccions al impostos de les grans companyies petrolíferes. L’Índia té la intenció de destinar uns 700 milions d’euros en la seva economia verda, però amb plans d’expansió de les plantes de carbó, que han perdut eficiència.

Amb les eleccions americanes, la cosa canvia. Encara que la majoria republicana al senat és probable, si arribàs a realitzar els seus plans de destinar dos bilions d’euros (2 000 000 000 000€), superaria a la Unió Europea i es convertiria en el major inversor en economia verda. Emperò, això es bastant improbable.

Biden vol potenciar l’energia neta, amb un 100% de l’electricitat del país proveïda mitjançant energies netes al 2035, i aconseguir la neutralitat climàtica al 2050, mateix any que la UE i el Japó. Emperò, aquests plans, a part de ser presentats pel propi president, haurien de passar pel senat, on un probable majoria republicana els faria recular en les seves promeses, a més de les probables denuncies per part de sectors empresarials i alguns estats governats.

I tots aquests països, provoquen que no es creï una gran quantitat de llocs de feina basat en aquest tipus d’economia. Amb més gent vivint de les renovables que dels combustibles fòssils sols als EUA, la potenciació de l’economia verda, que no és més que la de futur, és una acció que comportarà beneficis a mitjà i a llarg termini.