Un 1% de la població causa la meitat de les emissions de l’aviació

Només un 1% de la població mundial és responsable de la meitat de les emissions produïdes pel sector de l’aviació, afirma un estudi.

Les companyies aèries produïren un total de mil milions de tones de diòxid de carboni i es beneficiaren d’un total de cent-mil milions de dòlars en subsidis sense cap tipus de condició ambiental, segons les estimacions d’aquest estudi. Aquest analitza totes les dades per tal de donar una imatge global de l’impacte dels viatgers freqüents.  

A més, afirma que només un 11% de la població mundial usà un avió al 2018, i només un 4% viatjà a l’estranger. En comparació, els passatgers estatunidencs tenen la petjada de carboni més significativa entre els països desenvolupats. Les seves emissions per aviació són més grans que les dels deu països següents, entre els quals trobam el Regne Unit, Japó, Alemanya i Austràlia. Aquests investigadors afirmen que un grup molt reduït el qual usa el transport aeri molt freqüentment tenen un impacte enorme a la crisi climàtica, la qual afecta a tota la humanitat per igual.

Altrament, l’estudi afirma que la reducció del 50% en la quantitat de passatgers durant el 2020 hauria de ser una oportunitat per fer de la indústria aèria una més justa i més sostenible. Això, es podria fer mitjançant condicionaments ecològics a les subvencions que els governs donen a aquestes companyies fruit de la COVID-19, cas que ha ocorregut a França.

L’impacte ecològic d’aquest sector estava incrementant abans de la pandèmia, amb les seves emissions augmentant per un increïble 32% des del 2013 al 2018. Amb aquest creixement aturat pel coronavirus, estudis realitzats per les mateixes companyies estimen que no tornarem als nivells anteriors a la pandèmia fins al 2024.

“Si volem resoldre el problema del canvi climàtic i necessitam redissenyar [l’aviació], hem de començar a la cúspide, on pocs ‘super-emissors’ contribueixen de forma massiva a l’escalfament global.” Digué Setfan Grössling a la Universitat Linnaeus a Suècia, autor principal de l’estudi.

“Els rics han tengut massa llibertat per dissenyar el planeta segons els seus desitjos. Hauríem de veure la crisi com una oportunitat per reduir el sistema de transport aeri.”

Dan Rutherford, del Consell Internacional de Transport Net, el qual no forma part de l’equip investigador, digué que l’anàlisi mostrava el problema de la igualtat en el sistema aeri.

Els viatgers freqüents que especifica l’estudi es calcula que viatgen uns 56000 km cada any, la qual cosa equival a tres vols de llarga distància a l’any i un vol de curta cada més, amb deferents combinacions que acabin amb una xifra similar.

Aquest estudi fou publicat al Global Environmental Change Journal, i recollí dades sobre quanta gent no viatja amb avió. Les dades són, un 53% als EUA, un 65% a Alemanya, un 66% a Taiwan i un 48% al Regne Unit, encara que aquest darrer no inclou vols nacionals.

L’anàlisi mostra que els EUA produeixen les majors emissions entre els països rics, amb la Xina liderant en la resta de països, encara que això només es basa en estimacions, ja que el govern xinès no publica la informació i no s’han pogut recollir les dades. Emperò, Grössling creu que la petjada de l’aviació al gegant asiàtic és només d’una quinta part de la dels EUA.

De mitjana, els nord-americans són qui més viatja, amb el doble de quilòmetres que un europeu i un habitant de l’Orient Mitjà, set vegades i mitja més que un sud-americà, deu cops més que la gent d’Àsia i el Pacífic i cinquanta vegades més que un africà.

A més, veim un gran increment en els vols internacionals des del la dècada dels 1990, duplicant-se al Regne Unit i triplicant-se a Austràlia.

El cost de l’aviació damunt del clima s’estima en cent-mil milions de dòlars, amb les estimacions d’emissions a la baixa.

L’augment de preus no aturaria aquestes emissions, ja que el fet que els passatgers freqüents formen part de les classes altes provoca que un increment en el cost no sigui un impediment, pel que la solució recau en la reducció d’emissions mitjançant regulacions i noves tecnologies menys dolentes amb el medi ambient.