El clima comença a ser important per tot el món, i un clar exemple el trobam a gegant nord-americà. Amb un 64% d’estatunidencs que pensen que protegir el medi i combatre el canvi climàtic hauria de ser una prioritat, ja començam a deixar enrere totes aquelles eleccions en les que el clima quedava relegat al fons del programa, amb poc impacte en el vot dels ciutadans. Enguany ha estat el primer cop en vint anys que una majoria de la població americana ha suportat accions climàtiques durant un any de campanya, i s’ha convertit en un tema recurrent i d’importància a l’hora de triar el seu vot, com a mínim per una part de la població.
Mentre que la majoria d’americans han començat a veure el canvi climàtic com un problema existencial, els votants republicans, més conservadors, queden endarrerits. Menys de dos de cada cinc votants del partit vermell consideren que la protecció climàtica sigui quelcom que els preocupi, i només un 21% ho consideren com una prioritat. En comparació, un 78% dels votants del partit blau veuen el canvi climàtic com una prioritat en aquest cicle electoral.
Segons el Pew Research Centre, el suport per polítiques climàtiques ha crescut un 21% en els darrers vuit anys (dels quals un 17% correspon a la legislatura de Donald Trump), però amb un increment quasi negligible entre els votants republicans.
Però aquesta divisió entre els votants d’ambdós partits no sempre ha estat així, el canvi climàtic no era un fet controvertit. Els president republicà Richard Nixon fou qui crea l’EPA (Environmental Protection Agency) al 1970 —la mateixa que Trump intenta destruir a força de reduir el seu poder— per tal de unificar les accions per combatre la contaminació, que s’estava convertint en un tema d’importància arreu del país. El republicà George H. W. Bush al 1988, va fer campanya com un polític “verd”, en favor de la conservació del medi, va demanar accions per aturar l’escalfament global i va parlar tant d’aquest temes que es va guanyar el sobrenom “d’heroi mediambiental” per l’Environmental Defense Fund.
Inclòs a principis de la dècada dels 90s del segle XX, les enquestes mostraven que un 80% dels estatunidencs creien en el canvi climàtic i que aquest necessitava ser solucionat.
Però tot començà a canviar quan les empreses de combustibles fòssils decidiren passar a l’acció. Amb campanyes de desinformació i els mitjans més conservadors passant-se al seu bàndol (obviant a la ciència) col·locant un fet científic fins ara reconegut per ambdós partits com una cosa de política, i es sembrà el dubte en la societat més conservadora.
Ja al 1991, un grup anomenat Information Council of thhe Enviornment Climate, format única i exclusivament per companyies d’extracció de carbó i de petroli i el seu refinament, començaren a compartir campanyes publicitàries en les que posaven en dubte els fets climàtics. En un document intern del grup, es revelà que la seva funció era “reposicionar el canvi climàtic com una teoria (no un fet)”.
Aquestes campanyes, explotades i expandides per les grans companyies contaminants incloent Exxon, Chevron i l’American Petroleum Institute. Aquestes crearen el “Global Climate Science Communications Plan”. Aquest pla multimilionari es basava en campanyes dirigides a mitjans de comunicació, polítics i professors, per tal de crear una situació d’incertesa en la població i així frenar l’avenç de les polítiques climàtiques. La intenció del grup era que els ciutadans vessin la ciència climàtica amb incertesa.
I veus prominents del món de la informació, començaren a apel·lar al bloc conservador americà. Fou ja al 1997 quan el Protocol de Kyoto fou signat, que aquests personatges públics començaren a criticar l’acord dient que aquest era un intent d’endarrerir l’economia americana degut a la seva dependència als combustibles fòssils. I els legisladors republicans començaren a adoptar aquests mateixos punts, cosa que feu que els seus votants també els adoptassin. Segons Gallup, el negacionisme climàtic vengué dels votants seguint les idees dels polítics del partit que sempre havien defensat.
La diferència en les prioritats dels partits demòcrata i republicà es veu clarament en el llenguatge que els polítics usen en entrevistes i als mitjans de comunicació. Un 81% dels votants comunament anomenats “liberals”, més d’esquerres dins del partit blau, creuen que el canvi climàtic és real i que es causat bàsicament per l’acció de l’home, segons l’Angus Reid Institute. En canvi, només un 35% de votants conservadors creuen que això sigui veritat. A Austràlia, on bona part dels diaris són controlats pel multimilionari republicà Rupert Murdoch (qui també controla el canal conservador Fox News), és el país on aquest percentatge és menor, amb menys de la meitat d’australians afirmant que el canvi climàtic és causat per l’home al 2018. I això és bàsicament degut al periodisme climàtic al país. Segons un informe del Centre Australià pel Periodisme Independent, al voltant d’un terç de totes les notícies mediambientals o bé rebutgen el consens científic o intenten sembrar-ne dubtes. Emperò, la opinió dels seus ciutadans pot canviar aviat, amb sequeres, incendis i ones de calor cada vegada més potents assolant el país austral.
El canvi climàtic no ha de sembrar controvèrsia. Si trobam un consens dins de la comunitat científica, que han arribat a la conclusió que és un fet real mitjançant estudis i investigacions, és per quelcom.
Però aquesta evidència eixordadora no és acceptada per molts, amb la victòria fa quatre anys, del negacionisme climàtic a les eleccions dels EUA.
Mónverd 
Deixa un comentari