El llac Crawford és petit, tan petit que en deu minuts ets capaç de donar-li la volta sencera. Però davall d’aquestes aigües del sud d’Ontàrio s’amaga quelcom que crida l’atenció a científics arreu del món. Aquests, cerquen un marcador distintiu, encobert davall del fang, una mostra de la naturalesa anterior a la destrucció humana del medi ambient. Aquestes capes de fang amaguen el que podria ser la base per l’Antropocè, una nova possible època geològica.
Aquest llac és té la peculiaritat que és inusualment profund per la seva mida, de tal manera que les aigües no arriben a mesclar-se completament. Això permet al fons quedar sense canvis per corrents. Les capes de sediments s’hi acumulen, i com una radiografia del passat, queden allà per ser estudiades en el futur. Aquest arxiu, té quasi mil anys d’antiguitat. Els registres recorden l’època en que els Iroquois, un poble indígena, sembrava blat de les Índies al voltant del llac i com, amb l’arribada de colons europeus, el paisatge canvià, perdent massa forestal i amb una sembra major. Ara, els científics estan cercant dades d’events molts més recents i significants, signes que puguin ser causats per humans i que tracin una relació entre la nostra activitat i un canvi en aquests registres.
“Les mostres que recollim del fons del llac haurien de traduir-se en un senyal precís” afirmà Francie McCarthy a Nature, una micropaleontòloga a la Universitat de St Catherines, a Ontario. “i no una mostra contaminada per la vida del llac.” La investigadora ha estudiat el llac des dels anys vuitanta, però ara l’està observant des d’una perspectiva completament nova i radical.
El llac Crawford és un de deu llocs arreu del món en els que els investigadors estudien marcadors potencials que indiquin l’inici de l’Antropocè, un període geològic encara no-oficial que començaria amb la Revolució Industrial del segle XIX. El grup de treball de l’Antropocè (AWG), és un comitè compost per 34 investigadors i format per la Comissió Internacional d’Estratografia al 2009, amb la intenció de crear una proposta per a formalitzar la creació de l’Antropocè com a etapa geològica. Aquesta nova època acabaria amb l’Holocè, el qual començà després de la darrera edat de gel. Emperò, per a poder ser declarada oficial, els científics han de trobar un marcador en la roca que sigui capaç d’identificar el moment en el que les accions humanes varen créixer d’una manera exponencial mitjançant una signatura indeleble en la geosfera.
Donada la quantitat de canvis que hem produït en el planeta, trobam molts de diferents marcadors potencials. “Si parlam d’evidència científica, tenim una gran varietat per triar, però se n’ha d’elegir un” digué Jan Zalasiewicz, palentobiòleg a la Universitat de Leicester (Regne Unit) i membre del comitè investigador.
La intenció del comitè és el d’usar el llegat de les bombes atòmiques, les explosions de les quals deixaren una petjada de radioisòtops a l’atmosfera, roques, arbres i inclòs en els humans. “Tenim una pujada en l’activitat atòmica entre el 1952 i 1954—anys de majors proves nuclears— que és distintiu i és impossible equivocar-se en la seva detecció” afirma Zalasiewicz
Un cop triïn el marcador distintiu, els investigadors que treballen amb el comitè han de recollir suficient evidència per convèncer els principals organismes governants en l’àmbit de la geociència i geologia de que han trobat suficients dades per a afirmar rotundament la creació de l’època. No obstant això, alguns científics defensen que l’activitat humana duu canviant el planeta durant milers d’anys, i que el grup de treball ha decidit la data massa propera a la nostra. Erle Ellis, geògraf a la Universitat de Maryland i membre del comitè investigador, ha criticat la decisió de l’òrgan “El comitè decidí quan havia de començar l’època abans de triar el marcador, i no a la inversa”.
Al final, són les roques les que tenen la darrera paraula. La decisió de designar de forma oficial l’Antropocè vendrà donada per evidència estratigràfica conservada a l’escorça terrestre, ja sigui al sòl d’un llac o al gel que indica un canvi fonamental en el planeta.
I després d’una dècada de treball, el comitè decidí al maig del 2019 que els humans havien deixat una marca geològica important. Amb 29 dels 34 membres del comitè suportant-ho, es decidí desenvolupar una proposta en suport de la declaració de l’Antropocè.
La propera tasca de l’AWG és la de delimitar al seu informe el límit entre els des èpoques, el GSSP. Aquesta data ha de poder ser demostrada mitjançant evidència geològica de diferents llocs del món, per tal d’afirmar que les condicions de canvi foren de tipus global i no només d’aquell lloc concret. En una votació recent, els científics decidiren col·locar el GSSP a meitat del segle XX, amb l’inici de la “Gran Acceleració”, el període posterior a la II Guerra Mundial en el que la població en augment començà a consumir una gran quantitat de recursos i a convertir-se en la societat d’avui en dia, eclipsant per complet a la Revolució Industrial. Totes aquestes activitats, varen crear una quantitat sense precedents de substàncies contaminants de tipus orgànic, que foren llençades al medi natural, el ritme d’extinció d’espècies animals creixé i crearen noves formacions geològiques mai vistes abans, com és el cas de vastes mines de quilòmetres de llargada i profunditat
Mónverd 
Deixa un comentari