En moltes conferències o llibres, s’afirma que els qui patiran les conseqüències més severes del canvi climàtic són els més pobres, els pobles més vulnerables i amb menys capacitat de canvi; i quan dos tifons de classe cinc assolen les teves terres en un any, la vida és converteix en una lluita per la supervivència.
Quan el cicló Idai colpejà les comunitats de la costa d’Àfrica, va danyar les menys desenvolupades econòmicament del planeta. Formant part de les províncies més pobres d’un dels països menys desenvolupats del món, una injustícia climàtica en la que els territoris més vulnerables són els que menys contribueixen al canvi climàtic, provoca danys irreparables en la societat. Amb pobles sencers desolats, les poques esperances de recuperació es veuen cada vegada més enfora, amb la crisi sanitària de la COVID-19 com a punt final de les catàstrofes que l’any passat assolaren el país africà.
El cicló Idai vengué carregat de sorpreses. Amb un augment en la seva intensitat, molts experts quedaren sorpresos quan veren que girava en un angle de 180º, acostant-se cap a la costa i destruint-la. El tifó assolà Beira, la segona ciutat més gran del país, amb prop de 450 000 habitants i continuà cap a l’oest destruint pobles sencers amb vents de 150 km/h i amollant bilions de litres d’aigua en el procés, amb inundacions de més de dos metres de profunditat que s’estenien durant quilòmetres fins a l’infinit.
Continuà cap a l’interior durant 400 quilòmetres i després, tornà enrere passant un altre cop per tots els pobles que dies abans havia devastat. En el moment que Idai tornà al mar, havia mort a centenars de persones, destruït collites i aliments i havia deixat a un milió de persones a la intempèrie, sense cap lloc al que dir llar. Els vents destruïren prop de mig milió d’arbres, s’endugueren les propietats fèrtils de les zones confrontants al riu Zambezi i prop de 100 milions de peces de fems de plàstic, tot engolit per l’oceà Índic per mai tornar a aparèixer, com les esperances de recuperació dels supervivents després de la catàstrofe.
La resposta internacional fou ràpida i eficaç, com a mínim si la comparam amb la resta d’accions d’aquest tipus, també remogudes per l’interès mediàtic que tengueren aquests.
Si bé la situació era catastròfica, es podia celebrar que les organitzacions internacionals arribassin a l’epicentre i, probablement, una de les poques ocasions en les que la contaminació provocada pels avions de menjar, helicòpters de repartiment i vehicles tot-terreny fos tan ben rebuda per a majoria de col·lectius, amb només la salvació de la població malmesa com a prioritat.
Ja abans dels ciclons del 2019, el govern de Moçambic sabia que les inundacions eren un perill en un país on l’estabilitat és vulnerable, amb les inundacions del 2000 i del 2013 provocades per crescudes en rius. Encara que amb conseqüències nímies en comparació de les del 2019, foren les causants de la creació d’un programa en el que els líders de les diferents comunitats formàssin part del Comitè de Reducció de Riscos, fent que les mesures de prevenció fossin creades de forma local cap al govern estatal, i no al contrari.
“Els desastres posen a la gent un altre cop dins de la pobresa” digué Michel Matera, analista del Banc Mundial a Maputo, la capital de Moçambic. Sense esforços per decréixer els danys de les inundacions i altres desastres, la gent quedarà “atrapada contínuament dins de la pobresa”.
I en el cas de Moçambic, aquests problema s’agreujà en els mesos posteriors. Encara que els tifons arribessin als mitjans internacionals, un altre fenomen extrem ha quedat oblidat per la comunitat internacional, una sequera.
El cicló destruí grans àrees de sòl fèrtil. ONGs i programes internacionals donaren llavors per a ressembrar totes les àrees, però plagues feren que es perdés la collita. A més a més, l’estació de pluges havia desaparegut del mapa, empitjorant la sequera que durant prop de dos anys ha anat preocupant de cada cop més als diferents sectors de la població moçambiquesa.
Sent un dels països que menys ha participat en el canvi climàtic, és un dels que ho han passat pitjor, i la llista de països com Moçambic és molt llarga. Segons estudis, només Austràlia quedarà profundament afectada pel canvi climàtic entre els països desenvolupats, mentre que la resta són d’aquells en vies de desenvolupament, amb pocs recursos per combatre el canvi climàtic i amb poques opcions més que esperar la mort lentament.
Imatge de portada: © UNHCR/Helene Caux
Mónverd 
Deixa un comentari