L’informe United In Science, publicat per l’Organització Meteorològica Internacional en col·laboració amb l’ONU, l’IPCC i altres organismes internacionals relacionats amb el clima i el patrimoni el passat setembre, ens dona una breu mirada a l’estat del clima global en aquest any on les reduccions d’emissions pels confinaments han estat més que significatives, amb un 17% menys de gasos d’efecte hivernacle expulsat a l’atmosfera de manera artificial en el mes d’abril, si comparam les dades amb les del 2019.
Emperò, aquesta reducció en les emissions ha estat curta i recuperada quasi a l’instant. Amb les economies més contaminants tornant a treballar, les emissions tornaren a créixer i ja a juny es trobaven a uns nivells molt similars als dels anys anteriors. Si contemplam tot l’any, es calcula que les emissions es reduiran entre un 4% i un 7%.
Encara que les emissions ens expliquen què ocorr en les societats humanes, i és necessari veure-les reduïdes de manera significativa, són les concentracions d’aquests gasos a l’atmosfera terrestre que condicionen els augments de temperatures globals, ja que el diòxid de carboni, igual que altres gasos, poden durar des de desenes fins a centenars d’anys, i només un petit increment de les concentracions pot provocar una reacció en cadena que provoqui que els gasos usin el seu potencial màxim d’escalfament. És per això que una breu anomalia com fou el confinament no té quasi cap impacte en les emissions, ja que aquests foren revertits ràpidament.
Aquest nou estudi, té en compte aquestes dades, i els resultats no són massa positius.
A l’observatori del Mauna Loa, a Hawaii, les emissions mesurades a les mostres d’aire han augmentat des de les 441 parts per milió (ppm) al juliol del 2019 fins a les 414 ppm al juliol d’aquest any.
A altres estacions, els resultats són similars. A Cape Grim, a l’illa de Tasmania, les concentracions creixeren des de les 407 ppm fins a les 410ppm tenint en compte les dades del juliol passat i les de l’any anterior.
Encara que una mostra global de les emissions no estarà disponible fins a finals d’aquest any o principis del següent, els experts estan d’acord en que la direcció que segueixen les concentracions d’aquests gasos és clara.
El Professor Petteri Taalas, el Secretari General de l’Organitazció Meteorològica Internacional, afirma en el preàmbul que “les concentracions de gasos d’efecte hivernacle, les quals actualment es troben en els seus nivells més alts dels darrers tres milions d’anys, han continuat augmentant”.
“Mentre, grans parts de Sibèria han vist una llarga i potent ona de calor durant la primera meitat del 2020, la qual hauria estat molt estranya sense el canvi climàtic antropogènic.”
“I ara, el període 2016-2020 és considera que serà el període de cinc anys més calorós del que tenim registre. Aquest informe mostra que mentre que molts d’aspectes de la nostra vida quotidiana han canviat al 2020, el canvi climàtic ha continuat sense canvi” va dir.
L’informe també mostra la distància que trobam entre les accions governamentals necessàries per a complir els objectius establert i les que estam aplicant actualment, amb no massa positivisme. Segons “Clímate Action Tracker” només trobam al Marroc i a Bhutan entre els països que estan complint els objectius, una mostra que no fa falta ser un país desenvolupat per a reduir les seves emissions, i aquestes han de ser reduïdes de forma alarmant per tal d’evitar el superar el grau i mig d’escalfament.
A més a més, l’estudi afegeix que a l’any 2030, s’haurien de reduir les emissions totals en torn a un 60% si volem que la temperatura no pugi més d’1,5 ºC. Encara que no sigui impossible, el que l’estudi proposa es que es redueixin les emissions anuals en un ritme igual que el de la pandèmia fins al final de la dècada (entorn un 4-7% anual mínim), mentre que els impactes del canvi climàtic segueixen creixent sense control, tal i com afirmen els autors.
Mónverd 
Deixa un comentari