El gel grenlandès es fon al ritme més alt dels darrers 12 000 anys

Encara que tots sabíem que el gel que cobreix tota l’illa de Grenlàndia s’està fonent a un ritme alarmant, un nou estudi publicat a Nature empitjora encara més aquest número. Amb un record batut l’any passat de gel perdut des dels anys noranta,  no ens dona suficient informació sobre l’estat àrtic, ja que de poc serveix mirar la petita escala quan estudiam el comportament climàtic, ja que en aquest el que ocorr en un dia es només un instant pel funcionament terrestre.

A l’estudi, els investigadors confirmaren que la pèrdua de gel no és similar a qualsevol altre desglaç de l’Holocè, el període geològic que comprèn des de la darrera glaciació fins a l’actualitat.

Segons aquest estudi, aquesta pèrdua de gel podria causar un augment del nivell de la mar d’entre 2 i 10 centímetres al final del segle XXI, només de gel grenlandès.

Aquests canvis sobtats en la quantitat de gel no tenen altre registre. La capa de gel grenlandesa va disminuir la seva mida entre fa 10 000 i 7 000 anys, i ha anat augmentant poc a poc durant els darrers 4 000. Segons el que afirma l’estudi, el patró en el que es fon el gel causarà que en els pròxims 1 000 anys —si el canvi climàtic continua— la capa de gel desapareixi completament.

A més a més, si les emissions de gasos d’efecte hivernacle segueixen pujant, la velocitat amb la que es fon podria quadruplicar qualsevol valor dels darrers 12000 anys.

Andy Aschwanden, de l’Institut Geofísic de la Universitat dels Fairbanks d’Alaska, digué en un comentari: “De cada cop estam més segurs que estam a punt de patir velocitats de desglaç a Grenlàndia sense precedents llevat que les emissions de gasos d’efecte hivernacle es redueixin de forma substancial.”

Però aquesta no és l’única massa de gel que es fon. Encara que l’Antàrtida, degut a que es troba damunt una plataforma continental, no presenta unes ràtios com els grenlandesos, la seva pèrdua de gel pot arribar a ser irreversible si no es prenen mesures.

En canvi, el gel àrtic es fon ràpidament. Amb els mesuraments del mínim d’enguany en segon lloc des dels darrers 40 anys que s’ha estat mesurant, aquesta capa, si bé no augmentarà el nivell de la mar ja que es troba surant damunt l’aigua, pot produir un augment encara major de les temperatures degut a la pèrdua de terreny on l’efecte albedo és molt alt.