Si qualcú ens demana que pensem en energies renovables, la majoria de nosaltres pensarà en plaques solars o, com a molt, en molins de vent. Emperò, aquestes produeixen una energia nímia en comparació amb la renovable més emprada, la hidroelèctrica. Degut a que la majoria de plantes energètiques són preses en grans rius i embassaments, pocs arriben a pensar-hi, inclòs si l’energia que arriba cada dia a casa seva és produïda en una d’aquestes centrals. Però com funciona aquesta tecnologia que és tan empleada? Doncs el seu funcionament no és molt diferent al d’una central de carbó. En ambdues, s’usa aigua per a fer girar un rotor i generar electricitat. En la de carbó, s’encalenteix l’aigua fins que es converteix en vapor d’aigua, és a dir, la força es fa cap a dalt; mentre que en una hidroelèctrica s’aprofita la pendent i la gravetat per fer que l’aigua faci funcionar el generador.
D’aquesta manera, l’electricitat no ha de ser emmagatzemada en bateries, sinó que es pot reduir o augmentar la producció depenent de la demanda. En alguns casos, s’han arribat a crear dos embassaments a diferents altures i, en hores d’alta demanda, l’aigua baixava cap a l’embassament de baix, produint electricitat. Quan la demanda energètica és baixa, s’usa la mateixa turbina per pujar aigua cap a l’embassament superior i, d’aquesta manera, s’emmagatzema l’energia per un altre moment d’alta demanda.
Emperò, els beneficis energètics presenten alguns problemes a nivell ambiental que fan que la construcció tant de preses com de petits generadors pugui veure’s des d’una perspectiva un tant menys idíl·lica.
ÚS DE L’ESPAI
Per començar, hem de tenir en compte l’ús del sòl. Per tal de crear una presa hidroelèctrica, es necessari crear un embassament. Inundant terres per a aquest presenta un impacte mediambiental més que significatiu: destrueix boscos, fauna i flora silvestre, hàbitats i sòl cultivable. En molts casos, poblacions senceres —com és el cas de la Presa de les tres Gorgues al riu Yangtsé— han de ser traslladades per a tenir més espai per aquests embassaments.
És veritat que la mida d’aquesta reserva pot variar enormement d’un projecte a un altre degut a la variació de la topografia i orografia del terreny. Les preses construïdes en zones planes necessiten molt més espai que una en una zona de muntanya, les quals poden emmagatzemar la mateixa quantitat d’aigua en molt menys espais. En un extrem, podem trobar la gran presa Balbina, construïda en una planícia brasilera. Per a crear l’embassament, s’inundaren un total de 2 360 quilòmetres quadrats, una àrea molt major a Luxemburg i quasi quatre vegades superior a la superfície menorquina. La planta, amb només una capacitat de 250 MW, és a dir, ocupa un total de 8 quilòmetres quadrats per MW. En contraposició, una petita planta hidroelèctrica de 10MW de passada (una planta la qual funciona de manera intermitent sense una reserva) en una zona muntanyosa pot usar tan poc com 10 000 metres quadrats, amb dos mil metres quadrats per MW.
FAUNA I FLORA
Encara que molts cops els embassaments són construïts per l’emmagatzemat d’aigua, el control d’inundacions, etc. I que per tant no tots els impactes damunt els ecosistemes són deguts a aquest tipus de generació elèctrica, aquestes segueixen tenint un impacte important en els ecosistemes aquàtics. Si bé moltes preses disposen d’alguns mètodes per tal de minimitzar l’impacte d’aquesta construcció (com poden ser canals pels peixos, reixes en les entrades d’aigua…), tant peixos com altres animals poden ser ferits o inclòs morts degut a les turbines elèctriques.
A més d’aquest tipus de contacte, la presa pot causar impactes a l’entorn tant dins dels embassaments com riu avall. Dins de les reserves d’aigua, l’aigua, més estàtica, fa que no s’emporti sediments i nutrients, els quals poden causar un excés d’algues que ha de ser tractat mitjançant la introducció de peixos que se n’alimenten o de manera manual. A més a més, l’aigua en embassaments s’evapora amb major rapidesa i és més freda que no en un riu.
Quan una presa acumula massa aigua, parts del riu poden arribar a eixugar-se. Encara que la llei obliga a les preses a llançar una quantitat mínima d’aigua durant les èpoques més seques, un error en aquest procediment pot causar la mort d’animals i plantes riu avall. Aquesta aigua, emperò, és massa pobre en oxigen i, per tal de mitigar l’impacte d’això, s’han d’establir mesures com turbines per incrementar el volum d’oxigen o mètodes per a que l’aigua inferior no sigui la llançada (ja que és la que menys oxigen té).
EMISSIONS DE CO2
És ben sabut que durant la construcció de les plantes d’energia hidroelèctrica es produeixen gasos d’efecte hivernacle, però estudis recents afirmen que les emissions durant el funcionament d’aquesta també poden ser considerables. Aquestes poden variar enormement depenent de la mida i el tipus de terra que fou inundat per crear l’embassament.
Petites plantes de passada poden produir entre 4 i 13 grams de diòxid de carboni equivalent ( no saps què és el carboni equivalent? Descobreix-ho al nostre diccionari climàtic) per kilowatt-hora, una xifra quasi insignificant. En una zona semiàrida, les emissions d’una planta mitjana segueixen sent baixes, uns trenta grams de diòxid de carboni equivalent. No obstant això, les emissions de centrals hidroelèctriques de zones tropicals són molt majors. Després de la inundació del terreny, la vegetació i el sòl d’aquestes zones produeix metà i diòxid de carboni. Encara que el nombre exacte varia dependent de les característiques específiques del lloc, poden superar els dos-cents grams de diòxid de carboni per KW/H (la mateixa quantitat d’energia produïda en una central de carbó produeix entorn a un quilogram de CO2.
Encara que aquesta xifra queda molt per darrere de les centrals de combustibles fòssils, en un món cada cop més saturat pels gasos d’efecte hivernacle, és necessari tenir aquestes emissions en comte, més encara si es cerca la neutralitat en la producció de CO2 al 2050 a la UE o al 2060 a la Xina. Clarament, això no significa que el canvi d’energies com el carbó i el petroli a la hidroelèctrica no sigui aconsellable, sinó que cal tenir en compte tots els factors de l’entorn per a reduir al mínim la generació d’aquests gasos. Tot el món és massa complex com per definir que una cosa sigui totalment positiva o negativa, i el canvi climàtic no n’és una excepció.
Mónverd 
Deixa un comentari