Un estudi publicat per Nature Communications afirma que bona part de l’Amazones podria convertir-se en una sabana oberta degut a la crisi climàtica. Les selves són molt sensibles a canvis en les pluges i quantitat d’humitat, i els focs (molts cops intencionats) sumats a les profundes sequeres que pateix la regió pot donar lloc a la pèrdua d’arbres i a la transició cap a una mescla de bosc i prat típica de la sabana. Aquests canvis ja es tenien en compte en nombrosos estudies, però es considerava que podria ocórrer només en el llarg termini, si ho feia.
Emperò, aquest nou estudi mostra que aquest punt de no-retorn podria ser molt més proper del que es pensava. Fins un 40% de la selva amazònica existent podria convertir-se en sabana, segons aquest estudi. Està clar que qualsevol canvi de sabana a bosc encara tardaria dècades a acabar d’imposar-se, però un cop comenci la transformació, és molt difícil aturar-la. I el fet que les selves presenten un ecosistema molt més divers i que absorbeix més diòxid de carboni que la sabana és un fet a tenir en compte.
Degut al canvi climàtic, parts de l’Amazones reben molta menys aigua de la que tradicionalment rebien. Es calcula que en un 40% de la seva superfície, les precipitacions són més similars a les d’una sabana que no a les d’una selva com l’amazònica, segons un estudi del Stockholm Resilience Centre, que es basa en models informàtics i l’anàlisi de dades.
Tampoc ajuda l’actual situació política del Brasil. Encara que l’any passat Jair Bolsonaro, el president del país, fou alertat sobre aquest fet, empitjorat per la tala indiscriminada d’arbres i els incendis intencionats per a incrementar el sòl fèrtil usable. Enguany, els incendis de l’Amazones són els pitjors de la dècades, amb un 60% més de focus que no l’any passat.
Arie Staal, autora principal de l’estudi, afirmà que l’ecologia de les selves, encara que és capaç de produir la seva pròpia pluja en el clima adequat, també són molt propenses a assecar-se en les condicions errònies.
Quan els boscos creixen i s’expandeixen per una regió, provoca uns canvis en les precipitacions. Els boscos creen la seva pròpia pluja gràcies a l’aigua que és expulsada en forma de vapor d’aigua per les fulles. Aquestes majors precipitacions provoquen menys incendis i, per tant, encara més boscos.
Però si grans àrees de jungla es perden, la quantitat de precipitacions de la regió es veuen reduïts de la mateixa manera. Aquest nivell reduït de precipitacions degudes al reciclatge de l’aigua fou simulat en models informàtic.
Condicions més àrides fan més difícil que el bosc es recuperi i augmenta la inflamabilitat de l’ecosistema. Afirmà Staal pel diari anglès Guardian. Un cop una selva pluvial s’ha convertit en una sabana, és molt poc probable que aquest canvi es reverteixi de forma natural.
En els seus models informàtics, varen calcular seguint amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle pujant, quina quantitat de boscos tropicals podrien veure’s afectats per aquest canvi. En aquest model, els arbres tendrien una major dificultat per tornar a créixer.
Ingo Fetzer, co-autor de l’estudi, afirmà: Ara entenem que les selves pluvials de tots els continents són molt sensibles al canvi global i poden perdre la seva habilitat d’adaptació ràpidament. Quan han desaparegut, la seva tornada a l’estat original tardarà dècades i, donat que les selves són amfitriones de la majoria de les espècies globals, totes aquestes es perdran per sempre.
Mónverd 
Deixa un comentari