Bullir aigua, una decisió no tan trivial

Encalentim aigua diàriament. Ja sigui per a fer un te, una infusió, per bullir aliments… És una acció trivial, quasi inconscient. Encendre la bullidora, posar una olla al foc… La decisió de com bullir-la varia en cada cas, però quin és el més eficient? La resposta és un tant complexa.

Abans de posar-nos a comparar, revisem el concepte de bullir. Tothom sap què significa bullir, fer passar l’aigua d’estat líquid a estat gasós. Al nivell de la mar, aquesta s’evapora quan l’encalentim fins als 100 ºC. Però, aquest número canvia depenent de la posició. Imagina’t que puges al Puig Major, a prop de 1500 metres damunt del nivell de la mar. Si volguessis bullir aigua en la seva cima, bastaria encalentir-la a prop de 95 ºC. Si pugéssim a la cima de l’Everest, a  8848 metres per damunt del nivell de la mar, ens bastaria encalentir-la fins als 71 ºC. Això és degut a la pressió. A mesura que pujam i la pressió disminueix, el procés de passar d’aigua a vapor és més fàcil. D’aquesta manera, podríem treure aigua a l’espai exterior i, sense tan sols encalentir-la, s’evaporaria. Això no significa que estigui calenta, emperò.

Però deixem-nos de complicacions i anem al que de veritat ens importa, amb l’aigua a la nostra cuina. Per encalentir 500 mL d’aigua dels 21 ºC de temperatura ambient fins als 100 ºC, necessitam uns 0,046 quilovats/hora. Per a posar-ho en perspectiva, és el que consumeix un televisor de 50 polzades durant prop de tres hores. Aquesta quantitat és fixa, el que canvia és l’eficiència amb la que aquesta energia es transmet a l’aigua. Aquesta es calcula amb la següent fórmula:

D’aquesta manera, podem calcular el percentatge d’energia que es perd en el procés. Un circuit mai pot tenir una eficiència del 100%, això per començar. Aquest fet és degut a que els cables i tots els materials, encara que siguin conductors, ofereixen certa resistència al corrent elèctric i la calor i, per tant, part es perd en el procés. Quan parlam dels diferents electrodomèstics per a encalentir aigua, el més eficient és el que usa la menor quantitat d’electricitat per a encalentir la mateixa quantitat d’aigua.

Aquests són els ràtios d’eficiència dels diferents aparells:

Un microones té una eficiència del 50%. La majoria de l’energia es perd en el procés de convertir electricitat en microones, les quals encalenteixen l’aigua. És sens dubte una opció no gaire recomanable.

Una vitroceràmica és clarament una opció millor que el microones, amb una eficiència d’entorn el 70%, encara que aquest nombre varia depenent del tipus d’olla o bullidora que s’usi. Encara que millora, encara trobam opcions més eficients.

Una bullidora elèctrica és la següent alternativa. Amb una eficiència mitjana del 80% que varia entre els diferents models, estan ben aïllades generalment i la zona d’escalfament està preparada per estar en contacte amb l’aigua en tot moment, de tal manera que no se’n perd amb el contacte amb l’aire.

Finalment, trobam l’opció definitiva. Una placa d’inducció, la qual crea una corrent electromagnètica directament a l’olla usada, té una eficiència d’entorn el 85%, amb poca energia gastada pel contacte amb l’aire.

Però, aquests números tenen grans diferències depenent de dos factors. El primer, és d’on prové l’electricitat. No te el mateix impacte de carboni bullir l’aigua a Balears, on només el 0,37% de l’electricitat prové de fons d’energia solar o eòlica (segons l’informe del GOIB de l’any 2016) que fer la mateixa acció en un país on l’energia provengui de fonts energètiques netes i renovables.

A més, s’ha de tenir en compte l’aigua que bullim però no empram, i que tornam a bullir vàries vegades. Això produeix una despesa d’energia innecessària, que pot tirar pel terra tots els nostres esforços d’eficiència, a més de ser prejudicial en aigües sense tractar, ja que s’augmenta la concentració de materials inorgànics verinosos.

Si bé aquest és un canvi petit, tot suma.