L’escalfament global; meteorologia

Seguint l’article publicat la setmana passada, anem a parlar d’aquest augment de temperatures tan dràstic que hem patit. Anem a aprofundir i veure-ho més visualment.

Aquest augment no tan sols l’ha patit Espanya, sinó tot el món. Aquelles zones més fredes i gelades, ja sigui Groenlàndia o els països escandinaus. Aquelles zones prop de l’Equador, Kenya, El Congo, Colòmbia, totes han patit ja que eren les zones amb temperatures més extremes.

A Espanya com ho podem interpretar? Doncs que els hiverns més suaus i els estius onades de calor implacables i duradores. A més, la meteorologia serà més impredictible, precipitacions extremes i sequeres incontrolables.

Per fer-nos una idea, s’ha previst que pugi fins a 6°  C al 2100. Al sud peninsular es preveu que hi haurà temperatures elevades superiors al 30 ° C.

L’augment progressiu a causa d’aquest escalfament global ha sorgit des del 1975, amb una taxa mitjana d’escalfament d’uns 0,5 ° C per dècada. Per obtenir una visió més clara, podríem dir que és prop d’un 50% sobre la mitjana continental a l’hemisferi nord en aquest mateix període i gairebé el triple de la mitjana global, que no només es registra a Espanya, sinó a tot el continent europeu.

Cal dir que el Mar Mediterrani sempre s’ha considerat un punt calent tant en termes d’un major escalfament en comparació de la temperatura global mitjana com d’una disminució de la precipitació mitjana amb augments substancials en els períodes secs.

Parlant de rius, s’han fet varis estudis que demostren que disminuiran a causa de l’augment d’aquest grau i mig causat per l’escalfament global, lligat amb inundacions abundants. Mai hem disposat de molts rius, ja que en aquesta zona sempre s’ha mancat  d’aigua  dolça, per tant, les sequeres seran més abundants.

Quan es superi aquest augment de grau i mig, hi haurà un augment de pluges torrencials, moltes sequeres, i tots aquests factors perjudicaran severament a la producció d’aliments.

Tal com ens indica la científica Maria del Carmen Llasat, i ho adverteix l’Agència Europea de Medi Ambient,  estan pujant les inundacions al Mediterrani pels vents més humits i un mal calent, i hi haurà més onades de calor amb nits més tòrrides. La tropicalització d’aquest oceà nostre vendrà lligat amb un major índex d’evaporació, molta més nuvolositat, més facilitat al moment de formar tempestes i d’altres fenòmens.

El sud és un punt crític i les regions meridionals ja estan registrant un major augment en les temperatures màximes, així com menors nivells de precipitacions i una disminució del cabal dels rius.

Des de 1975, la durada de les onades de calor ha anat en augment a Espanya. El 2015 es va patir una onada de calor de 26 dies de durada.

Per tant, si no es redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’any 2100 les onades de calor podrien durar fins a tres mesos.

La sequera és un problema prioritari, ja que els efectes s’estan multiplicant, sempre ha estat una zona seca, i ara s’estan intensificant, per la qual cosa hi ha molts més períodes de sequera de més durada.

Segons uns estudis realitzats per l’ONU, un terç de la superfície a Espanya, la sequera s’ha endut el 40% de la collita espanyola de cereal.

Espanya pateix una sequera cada vuit o deu anys perquè es troba a la zona temperada del planeta i sota la influència de dos corrents d’aire: una massa d’aire fred i humit que ve de l’Atlàntic i una massa d’aire calent i sec d’origen africà.

A més, cal dir que tenim 1300 embassaments, el país que en te més per càpita del món, ara ja no es poden fer més, degut a que es construeixen a zones amb un alt valor ecològic.

El següent punt a parlar són les precipitacions, que cada vegada són més desiguals.  Un exemple clar és a la conca hidrogràfica del riu Segura que travessa una de les sequeres més llargues dels últims anys.

A les primaveres i les tardors hi ha més pluja, però no és suficient, ja que per altra banda, a l’estiu no plou tret d’un dia o dos. I així i tot, la demanda per al reg continua. Hi ha un gran desnivell molt negatiu.

Cada vegada neva menys al nord d’Espanya, sigui quina sigui l’alitud, els hiverns son més suaus i menys freds. Així, els entre cinc i vuit milions de litres de neu que queien en les seves cimeres en els anys 60 i 70 s’han reduït en l’última dècada a 2,65.

I també plou un 25% menys que en els anys 50 -de 16 a 12 bilions de litres.

Per concloure, dir que aquest augment de temperatures afecta notariament a tota Espanya i tot el món, posa amb perill el turisme, la fauna i la flora i la població mateixa.