Virgínia Occidental, els miners que cerquen la transició justa.

Al sud de Virgínia Occidental, en plens Apalatxes, trobam una de les regions mineres més importants dels Estats Units. Amb una presència d’activitat d’extracció cada vegada menor, els habitants i els treballadors de les mines recorden èpoques passades, quan aquesta regió es trobava en gran creixement. “El carbó és l’únic pel que el Comptat de McDowell encara existeix,” va dir Tina McNeely, resident de la zona, a KXLH Helena. “L’única raó per la que encara estam aquí és la indústria del carbó”. En un dels estats amb els pitjors factors econòmics, l’economia estatal, lligada únicament a la indústria minera, és altament vulnerable a qualsevol acció climàtica.

Amb un número de treballadors de cada vegada menor, els doblers que la indústria minera abans repartia a tota l’economia estatal s’han anat reduint, fet empitjorat per una reducció en la qualitat dels sous que reben els miners, gràcies accions contra els sindicats per part de les corporacions. Tot això ha fet que una regió que abans definia el ‘somni americà’, ara es troba plena de mines clausurades i mostradors empaperats.

En els vint anys, la quantitat de carbó extret a Virginia Occidental s’ha vist reduït considerablement, des de les prop de cent setanta milions de tones extretes al 2000 fins a les cent milions de tones el passat 2018, ja amb les restriccions mediambientals de l’administració Obama eliminades. La reducció del preu del gas natural sumat a les regulacions mediambientals cada cop majors, la reducció de l’activitat minera ha arribat a nivells dels anys setanta, sense cap alternativa impulsada en aquestes regions.

És per aquest motiu que el sindicat miner més important dels EUA, l’United Mine Workers of America, publicà el passat quatre de juny un comunicat en el que criticava el pla públic pel comitè de medi ambient del partit Demòcrata per no tenir en compte l’economia canviant de tots els treballadors relacionats amb la indústria fòssil. ”El Consell [demòcrata de medi ambient i de la crisi climàtica] posa la càrrega de complir un conjunt d’objectius impossibles directament a l’esquena dels treballadors tradicionals de l’energia als Estats Units i les seves comunitats, sense proposar cap pla concret per mantenir viables aquests treballadors i comunitats a llarg termini.” Afirma el comunicat remès pel sindicat. “Ningú està suggerint que el canvi climàtic no existeix o que no hem de prendre mesures per combatre’l. És [real] i hem d’actuar. Emperò, un altre cop, veim una actitud condescendent de ‘nosaltres sabem què és el millor per a vosaltres’ cap als treballadors energètics i les seves famílies i comunitats.” Aquesta és una mostra del descontent dels treballadors, que se senten apartats de la vida laboral sense un pla concret i definit per a la transició.

Ningú està suggerint que el canvi climàtic no existeix o que no hem de prendre mesures per combatre’l. És [real] i hem d’actuar.

United Mine Workers of America

Emperò, aquest no és l’únic risc que pateixen les comunitats, ja que les conseqüències en la salut també són importants. Els comtats miners dels Apalatxes presenten uns percentatges elevats de malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis i de consumició de tabac i opioides, amb una de les pitjors esperances de vida de tot el país. En un estat on el consum i abús de drogues va en augment, Bill Raney, president de la West Virginia Coal Association digué:

“La pèrdua de treball i la pobresa són un sòl fèrtil en el que l’abús de drogues augmenta […] gran part de la nostra població ha desistit de cercar feina, Han perdut ca seva, els seus cotxes, els seus somnis i la seva esperança.”

Bill Raney

L’augment en la taxa d’obesitat està relacionada de forma directa amb l’augment de la pobresa, ja que les famílies amb uns ingressos menors no poden permetre’s menjar saludable. Aquest sumat al consum de drogues projecten un cost addicional per les institucions i governs de mils de milions de dòlars. Si a això hi afegim un descens en els ingressos —en alguns comptats s’han reduït fins a la meitat— degut al tancament de mines, ens trobam en un descens de capacitat mèdica per part del govern, ja abans de la crisi sanitària de la COVID-19.

Amb les subvencions i fons federals reduïts, la qualitat de l’atenció sanitària dels miners s’ha vist reduït, amb una gran falta de fons per als treballadors que pateixen de pulmó negre. Aquesta malaltia, causada per la inhalació de pols del carbó és una de les més comunes en treballadors del carbó. “És una mort horrible. És incurable, no es pot tractar. Normalment acabes amb una botella d’oxigen, anhelant amb dificultat. Simplement no pots respirar.” Digué Robin Dixon, filla, germana i amiga de treballadors que han mort així a POLITICO mentre parlaven amb els representants del govern de Virgínia de l’Oest, per tal d’impulsar una subvenció de fins a 5000$ per a tots aquests treballadors que ho pateixen.

Virgínia Occidental, un dels milers de llocs on la transició ha de jugar un paper fonamental, un dels milers de llocs on no podem deixar la gent endarrere.